- PUBLICITAT -

 

Així canten els Goigs de la Misteriosa Llum, la festa que hui celebra la capital del Bages: el prodigi que va tindre lloc a Manresa el 21 de febrer de 1345, quan la llum provinent de Montserrat donà la raó als manresans, en el plet per la construcció de la sèquia, que passava per les propietats de Galceran Sacosta, bisbe de Vic.

Cal tindre en compte que Manresa patia una greu sequera i per això els consellers de la ciutat van pensar construir una sèquia, per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a la ciutat de Manresa. Així doncs, amb l’aprovació del rei Pere III, Guillem Catà projecta la construcció de la sèquia. Quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, sabé que la sèquia passava per les seues propietats, va prohibir les obres. Però els manresans, sense fer cas del bisbe, continuaren la sèquia. Per això el bisbe, despòticament, fa fer tancar totes les esglésies de Manresa, deixant sense missa els manresans.

Per això, davant l’obstinació del bisbe de Vic “per l’aigua que passava per terres del Bisbat”, Manresa va viure set anys de problemes que “durà semblant desventura”. Però com canten aquests Goigs, els manresans “veren la Llum que venia per rescat de nostre bé”. I és que “de Montserrat certament partí tan alta ventura, perquè la Verge procura sempre el bé de la gent”.

Com conta la tradició, la llum que venia de Montserrat i que entrà per la rosassa de l’antiga església del Carme (mentre voltejaven totes les campanes de la ciutat), es va partir en tres: “una part en gran claror entrà dins la Trinitat, l’altra a Sant Salvador de consemblant igualtat; l’altra, sens fer moviment, en la clau restà segura”. Finalment “la Llum de nostra ventura isqué dalt per l’obertura, restant el poble content”. Manresa comprovà amb la Misteriosa Llum, que “aquella Llum resplandent tan gentil, clara i pura, la Trinitat ens figura Misteri tan excel·lent”.

PUBLICITAT

Desgraciadament, moltes vegades els bisbes, en compte de vetlar sol·lícitament pel poble, han vetlat, avarament, per les seues possessions, en contra del que diu l’Evangeli. I per això, en compte de ser llum, han segut fum.

A la Bíblia (ja des del Gènesi) i sobretot als Evangelis, i encara més a l’evangeli de Sant Joan, el signe de la llum és ben present. Jesús mateix ens diu que ell és la llum del món, una llum que “resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l’hagin pogut atènyer mai” (Jo 1:5).

Igual que fa 676 anys, també hui la Misteriosa Llum ens encoratja a trencar les tenebres del nostre món, a treballar per la justícia i a il·luminar tantes i tantes foscors com hi ha a la nostra societat. Hui la Llum de Manresa ens anima a fer nostre el projecte Invulnerables, que promou Sor Lucía Caram, a involucrar-nos en el voluntariat a l’hospital Sant Joan de Déu, a col·laborar amb Càritas, Ampans o amb les diverses ONGs de Manresa que treballen per ajudar els més desfavorits de la nostra societat, sobretot enguany degut a la covid-19. I també per acompanyar, amb afecte i estimació, els immigrants i els refugiats que arriben a Manresa (o a Castelló), perquè puguen sentir l’escalf humà d’una ciutat solidària i fraterna.

Els Goigs de la Misteriosa Llum ens descriuen el canvi d’actitud del bisbe de Vic, en veure el prodigi de la llum que venia de Montserrat i que entrava a l’església del Carme: “jo no vull més rotura amb mon poble ni ma gent”. Per això hui, la festa de la Misteriosa Llum també ens encoratja a treballar perquè a Manresa (i a tot arreu, també a Castelló), no hi haja cap fractura social, sinó que sabent-nos germans els uns dels altres, sapiguem acollir i acompanyar amb sol·licitud i estimació els qui més sofreixen. D’aquesta manera també entrarà al nostre cor la llum que és Jesús de Natzaret, que il·lumina i omple de claror els racons més foscos de la nostra vida.

Com deia el periodista Xavier Domènech (Regió 7, 13 de febrer de 2020), “la llum als ulls de què parlava Maragall, condueix a traçar les nostres accions amb el cap”. Però més encara amb el cor.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací