En el Dia Internacional de la Llengua Materna, la defensa del valencià es fa més necessària que mai davant els atacs que posa en risc el seu futur
CN | Maria
Hui, 21 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada que recorda la importància de créixer, aprendre i viure en la nostra llengua. Però aquest 2025, la commemoració arriba enmig d’un clima d’incertesa i preocupació per l’ús del valencià a les aules, arran de les últimes decisions de la Conselleria d’Educació.
L’administració ha posat en marxa una consulta als centres educatius que converteix el valencià en una opció secundària, posant en risc els drets lingüístics de l’alumnat i la qualitat educativa. Aquest moviment, lluny de ser una mesura per millorar l’ensenyament, és vist per molts com un intent de dividir i afeblir la nostra llengua en lloc de protegir-la i fomentar-la, com s’ha fet en altres territoris amb llengües pròpies.
Experts en educació i entitats en defensa del valencià alerten que les llengües minoritzades necessiten polítiques de protecció activa per a garantir-ne la supervivència i l’ús social. No es tracta d’imposicions, sinó de garantir que els estudiants tinguen una formació plurilingüe real, sense perdre l’accés al valencià com a llengua vehicular.
El valencià no és un problema, sinó una riquesa cultural i una eina de futur. Dominar dues llengües oficials no només és un dret, sinó també una garantia d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit acadèmic i laboral. Eliminar-ne la presència a les escoles suposaria un greu retrocés, tant per a la diversitat lingüística com per a la cohesió social.
Per això, en aquest Dia Internacional de la Llengua Materna, més que mai, cal reivindicar que les llengües no es consulten, es protegeixen i es fomenten. Perquè la nostra identitat i el nostre futur passen, inevitablement, per defensar el valencià. Llengua, cultura i drets: tres motius per alçar la veu ben fort.
