La justícia estima un recurs perquè les actuacions judicials relacionades amb Castelló figuren amb el nom oficial

La justícia estima un recurs perquè les actuacions judicials relacionades amb Castelló (Ribera Alta) figuren amb el nom oficial i no amb «Villanueva de Castellón»

Fins ara s’han presentat tres demandes contra la denominació oficial de la localitat de la Ribera Alta

DiariLaVeu.cat
Manuel Lillo i Usechi / Castelló de la Ribera

Castelló, localitat ubicada a la Ribera Alta que acull uns 7.000 habitants, viu la solució d’un conflicte toponímic que s’ha perpetuat al llarg de la seua història. Encara ara es prolonga aquesta situació arran els recursos que diferents entitats i institucions han presentat contra l’últim canvi de denominació del municipi, aprovat al setembre del 2020 al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, quan Castelló de la Ribera passava a dir-se, senzillament, «Castelló» com a fórmula de consens després de dècades en què els veïns del municipi havien defensat dues alternatives contraposades: Castelló de la Ribera i Villanueva de Castellón.

El nom de Castelló va ser aprovat després que el plenari municipal el validara a inicis del 2020 sense vots en contra. Com que aquesta toponímia no coincideix de manera exacta amb cap altra arreu de l’Estat –també hi ha Castelló de la Plana, Castelló de Rugat (Vall d’Albaida), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Castelló de Farfanya (Noguera)-, el Consell va poder aprovar la nova denominació, amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, adreçada a posar punt i final a un conflicte que sembla etern.

Però la solució definitiva no ha sigut possible, encara. D’una banda, una entitat, la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia [sic], FCERV defensada per l’advocat exfalangista i fundador de Vox a València, Juan García Sentandreu, ha presentat un recurs contra el canvi de denominació. D’altra banda, tres veïns vinculats al PP a la localitat –un d’ells l’actual cap de llista del PP, Antonio Aviñó– han presentat un altre recurs amb el mateix objectiu. La tercera denúncia ha arribat des de l’alcaldia de Castelló de la Plana, exercida per la socialista Amparo Marco, que governa amb Compromís i amb la confluència integrada per Compromís i Esquerra Unida. Si les primeres denúncies es fan en clau estrictament lingüística –l’animadversió dels denunciants contra el valencià és evident–, en el cas de l’Ajuntament de Castelló de la Plana el motiu, argumenten, és la possible confusió que podria generar la toponímia de la localitat de la Ribera Alta.

Enmig d’aquest conflicte jurídic, l’alcaldia de la localitat de Castelló, on governa amb majoria absoluta una candidatura de coalició GCiE-Compromís, dins de la qual el grup més conegut és Compromís –i on també figura Esquerra Republicana i veïns independents–, ha interposat un recurs perquè el topònim de la localitat que figura en les actuacions judicials siga l’oficial, «Ajuntament de Castelló», i no l’anterior d’«Ajuntament de Villanueva de Castellón», en base a la llei per la qual es va poder fer el canvi de denominació.

Aquesta és la resposta a la petició plantejada per l’esmentada FCERV, que exigia que els documents legals facilitats per l’Ajuntament de Castelló a l’hora de plantejar els seus arguments foren traduïts al castellà. Entre les raons enumerades per aquesta entitat per a aconseguir el seu propòsit hi ha que l’Ajuntament de la localitat de la Ribera Alta «ha assumit com a pròpies les al·legacions fetes per l’independentisme català en diferents procediments judicials en què han defensat forçar els jutges i magistrats conèixer l’idioma oficial de les comunitats autònomes si volen ocupar places als òrgans judicials».

Tornant al canvi de denominació, publicat legalment en el Butlletí Oficial de l’Estat, el Tribunal Superior de Justícia valencià, a través de la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa, ha ordenat que de moment cal respectar la legalitat establerta als documents oficials que donen validesa a la denominació oficial i legal de «Castelló», que es com es distingeix a hores d’ara la localitat de la Ribera Alta a l’espera que els recursos presentats per la ultradretana FCERV, pels veïns vinculats al PP i per l’Ajuntament de Castelló de la Plana siguen resolts.

Com a antecedent en toponímia en la mateixa comarca,  es va oficialitzar en el seu dia el nom del municipi de l’Alcúdia, eliminant «de Carlet», i també hi ha el municipi de l’Alcúdia de Crespins (la Costera), l’Alcúdia de Veo (la Plana Baixa) i el municipi Alcúdia, al nord de Mallorca.