El butlletí de informació de l’Ajuntament de Castelló ‘El Miragall’ publica la següent informació:
El passat dimarts 13 d’octubre es va reunir el jurat del Concurs de creació de la imatge de l’Auela Pinta on es va elegir la proposta guanyadora del concurs.
Ara aprofitem el dia de Tots Sants per presentar la imatge oficial de l’espanta criatures castelloner “l’Auela Pinta” creat per Pepe Estrada Cabanes, on mitjançant aquest vídeo ens explica el treball de recerca que va fer i com li va sorgir la idea per crear la imatge.
Al mateix temps volem retre-li un xicotet homenatge a Pepe Torregrosa Vidal (26 de maig 1919 – 26 d’abril de 2011) donant a conèixer un text d’ell que ha rescatat recentment Lydia A. Castan entre la donació bibliogràfica que va fer el sinyo Pepe i la seua família a la Biblioteca Pública Municipal “Joan Fuster”. El text es un conte de l’Auela Pinta que va escriure un 30 de desembre de l’any 2000, i és una versió que li contava el seu iaio Ramon, que era copiat d’un llibre desaparegut que tenia i que el contava, com diu Pepe Torregrosa, “a gust d’ell”. A continuació teniu una adaptació de l’escrit.
Estem en el secà, partida de la Teixonera, dalt, dalt, en el lloc més alt del poble, allí hi havia una caseta que era tan velleta, que es deia si l’havien feta els moros. Allí hi vivia un matrimoni que tenien dos xiquets, i vivien d’algun jornal que feia el marit. Quant treballava eixe dia, era una glòria per a ells, quant cobrava baixaven al poble i compraven un sac de pa dur perquè durés més, i en la carnisseria compraven despulles, perquè eren més barates.
Després de la misèria en què vivia la família dita, una nit tocaren a la porta, toc, toc, uns roders que anaven fugint de la justícia, havien furtat i eren perseguits, el matrimoni, que ja estava gitat, en por varen obrir, i els ensenyaren un gavinetot molt afilat i els varen dir que els amagaren, i que si preguntava algú per ells, digueren que no els havien vist.
Al temps, un dia va parar la justícia que passava per allí, només aplegaren demanaren beure un traguet d’aigua, feia molta calor, i als xiquets se’ls ocorre dir que baix del seu llit dormien dos homes forasters i que de nit els feien por amb un gavinetot, i que els deien que els matarien si deien on estaven. Els de la justícia no feren cas, eren xiquets. Aquella nit, per no fer cas als xiquets, quan ja havien sopat, els lladres s’acomiadaren, i ho feren pagar a tots. Però la mare, mal-ferida en la cara, es va poder salvar gràcies a una pinta que portava en el cap, que en tirar-li la ganivetada no va fer efecte, i el gavinetot va botar.
Aquesta dona, per por que tornaren els roders, se n’anà perduda per dalt de la muntanya, deien en el Castellet. Allí hi havia una penya i baix es formava una cova que ningú sabia. L’auela allí es va amagar, menjava del què podia pillar pel terme, anava vestida amb una falda de sac, els cabells li arribaven fins a l’esquena, portava en la mà la pinta que la va salvar, i amb ella feia por als que per allí s’acostaven, igual anava de dia com de nit, feia molta por en els cabells rojos; els gats li fugien i els gossos li lladraven, i tot el món li tenia por (per aquells temps la gent era molt poregosa). Deien que si els xiquets es portaven mal, l’Auela Pinta se’ls emportava i els tirava al riu.
Xiquet, veges si t’ha agradat (li deia el iaio al net).
Adaptació de Lydia A. Castan Mateu
Per acabar volem aprofitar l’ocasió per convidar a tot el poble de Castelló a contribuir a recuperar la història de l’Auela Pinta, és obligació de totes i tots no perdre la saviesa popular del nostre poble i divulgar allò que va passant de generació en generació. Si tens alguna història que contar que et va explicar el teu iaio, ta mare o alguna amistat sobre l’Auela Pinta ens ho pots contar escrivint un mail a: animadorsociocultural@villanuevadecastellon.es.
