CN | Aida
Història i expansió de la Festa Grossa
Les primeres notícies de la celebració del Corpus a València daten del 1326, quan es va incloure en una relació de festes de guardar que el Consell de la ciutat manava respectar anualment. El 1355, a instàncies del bisbe Hug de Fenollet, es va celebrar la primera processó general. Tot i que aquesta va ser substituïda posteriorment per una desfilada parroquial rotativa, el 1372, el bisbe Jaume d’Aragó va restaurar la crida a una única processó solemne.
Entre 1380 i 1425, gràcies a l’expansió econòmica, es van destinar més fons a la festa, adoptant elements del cerimonial de les entrades reials. La desfilada incloïa grups escultòrics anomenats «roques», que representaven relats bíblics o hagiogràfics, i tenia una dimensió religiosa, cívica i política. Les danses també jugaven un paper important, com la dels moms que portaven les roques de l’Infern o la del Juí. El 1589, es van introduir les danses dels nans i els gegants, seguint el model de Toledo i Madrid.
La vespra de la celebració incloïa una crida pública o pregó que es va convertir en una cavalcada, coneguda com la Degolla o dels Cavallets. Antigament, també es corrien bous amb guindaresses fins que van ser prohibits per Carles II el 1667. Aquest mateix any, una reial ordre va traslladar la processó al matí per evitar irreverències, però més endavant va tornar a l’horari vespertí.
La festa del Corpus es va estendre ràpidament a altres ciutats del País Valencià. Morella va començar a celebrar-la el 1358, Oriola el 1400, i al tombant del segle XV, Castelló de la Plana, Sogorb, Xàtiva, Alzira, Gandia i Elx també van adoptar la festivitat.
Les activitats del Corpus a Xàtiva i a Castelló
A Xàtiva, els actes del Corpus van començar aquest dijous passat a Sant Domènec amb el pregó, a càrrec de Neus Juan. Aquest divendres, els gegants s’exhibiran a la plaça de la Seu, davant de la façana de la Col·legiata, de 17 a 21 hores. L’exposició continuarà dissabte, de 10 a 21 hores, i diumenge, des de les 10 fins a l’eixida de la processó.
El diumenge, dia principal de la celebració, començarà amb la missa major a la Seu a les 10.30 hores. També hi haurà misses a les 13 i a les 18 hores a l’església de Sant Francesc. A les 18 hores, s’iniciarà la processó cívica des de la plaça de la Seu, i a les 19 hores, la processó religiosa. Durant el recorregut del procés, hi haurà 19 punts de dansa repartits pels carrers més emblemàtics de la ciutat.
A Castelló, la celebració serà la processó que tindrà lloc demà, dissabte 1 de juny, després de la missa, a les 20.15 aproximadament, recórreguent el centre del poble, des de l’Església fins a l’Ermita. La processó recorrerà els carrers de la ciutat, mantenint viva la tradició d’aquesta festivitat tan arrelada.
L’expansió de la Festa al País Valencià
Aquesta manifestació de culte a l’Eucaristia, sorgida a Lieja (Valònia, Bèlgica) el 1246, es va estendre ràpidament a altres ciutats del nostre territori després de la implantació a València. Morella, que conserva una de les manifestacions més completes, la celebra des de 1358, i Oriola des de 1400. A Xàtiva, aquest dijous es va fer el pregó a Sant Domènec, i aquest diumenge se celebrarà la processó.
Amb una història tan rica i una tradició tan arrelada, la Festa del Corpus de València continua sent una de les celebracions més importants i esperades de l’any.
