En fotografia de natura la casualitat practicament no existeix, no s’improvisa, les imatges han de ser treballades a fons independentment de l’animal el qual s’estudie. Ara bé, si que es veritat que algunes fotografies comporten més elaboració que altres com per exemple, la mostrada a aquest article, on van fer falta tres mesos fins arribar a obtindre resultats acceptables.
El repte que em proponia esta volta no era gens fácil, és tractava de fotografiar a un ser enigmàtic, amant de les tenebres i que habita principalment a cases velles abandonades, esglèsies i cementeris. Parlem de la moixa (Tyto alba).
Vaig començar a dissenyar un pla d’actuació, perque la idea no era fotografiar al rapinyaire nocturn de manera passiva en les nombroses talaies que tenia dins la casa on acostumava a posar-se, sino que la cosa anava més lluny, volia inmortalitzar-la quan arribara en ple vol al niu amb una presa.
El primer que vaig fer va ser instal.lar una càmera de video a la boca del niu (que es trobava en un forat del sostre), per tal de controlar l’evolució de la posta ja que, per precaució, no faria cap altra cosa més fins que els pollets tingueren una edat i un tamany considerable. Una vegada aconseguit açò, el següent pas va ser col.locar un simulacre de cartó que imitava una càmera i varies unitats de flaix, que vaig dixar unes setmanes al lloc (més tard ho camviaria pels… continuar llegint
