- INFORMACIÓ -

 

El 5 de setembre de 1272, hui fa 750 anys, el tercer bisbe de València, Andreu d’Albalat, frare dominic i confessor del rei Jaume I, va fundar la cartoixa de Porta Coeli (Porta del cel), amb monjos cartoixans provinents d’Scala Dei, la primera cartoixa fundada a Espanya.

PUBLICITAT

Els cartoixans de Porta Coeli van viure en aquest monestir fins el 1835, que amb la desamortització de Mendizábal van ser expulsats d’aquest lloc. Posteriorment, el 1943, la Diputació de València comprà l’edifici als particulars que el tenien i retornà el monestir als cartoixans. D’aquesta manera, el 21 de març de 1944, els cartoixans provinents de la cartoixa de Miraflores, a prop de Burgos, s’instal·laren a Porta Coeli, reiniciant de nou la vida monàstica.

Situada a 30 quilòmetres de la ciutat de València, la cartoixa de Porta Coeli es troba a la comarca del Camp de Túria, en una zona d’una gran bellesa, on els cartoixans viuen lloant Déu en la soledat i el silenci.

Cartoixà de Porta Coeli

El segle XV va ser el gran segle d’aquesta cartoixa i en l’actualitat hi ha una comunitat viva que continua el carisma de Sant Bru en ple segle XXI.

Cal recordar entre els cartoixans més il·lustres de Porta Coeli, fra Bonifaci Ferrer, que traduí la Bíblia a la nostra llengua. Per això els bisbes valencians podrien aprendre d’aquest cartoixà, amant de la cultura i de la llengua del poble, i presentar, d’una vegada per totes, el Missal Romà en valencià perquè siga aprovat.

L’aspecte actual de la cartoixa, des del punt de vista arquitectònic, data de finals del segle XVIII, quan es construí un segon claustre de cel·les per als monjos.

El fundador de l’orde cartoixà va ser Sant Bru, nascut a Colònia el 1030 i canonge de la col·legiata de Sant Cunibert. Bru estudià a la catedral de Reims, on el 1055 va ser nomenat rector de l’Escola Catedralícia.

Cartoixa de Porta Coeli

El bisbe Manassès de Gournay, que havia obtingut la seu episcopal de forma simoníaca, nomenà Bru, Canceller de l’arxidiòcesi, per tal d’allunyar-lo de l’ensenyament. Però una comissió presidida per Bru i pel degà del Capítol, va recórrer davant del nunci del papa Gregori VII, el bisbe simoníac. En represàlia, el bisbe Manassès destituí Bru del càrrec de Canceller i li van ser confiscats tots els seus béns.

El 1080, destituït el bisbe simoníac, Bru va ser rebut com el millor candidat a l’episcopat. Però Bru deixà Reims i se n’anà amb dos amics a Fontseca, a prop del monestir de Molesmes. Amb tot, la vida cenobítica del Cister, amb l’abat Robert, no satisfeia la crida a la soledat que sentia Bru. Finalment, el 24 de juny de 1084, amb sis companys, Bru se n’anà a un bosc de Chartreuse, on inicià la vida eremítica. Cridat a Roma pel papa Urbà II el 1089, Bru fou nomenat conseller. Però aquesta vida no l’omplia i per això, després d’un temps, retornà a la vida eremítica, fundant la cartoixa de Santa Maria de la Torre, on morí el 6 d’octubre de 1101.

La cartoixa valenciana

De rostre sempre alegre i senzill en el tracte, Bru, un home de cor profund, va ser un pastor sol·lícit i bo amb els germans.

La vida cartoixana gira al voltant de la pregària, el silenci i la soledat, i el treball i la Lectio Divina, on els monjos, que s’alimenten  de la Paraula de Déu, viuen una vida solitària o eremítica, però formant una mateixa comunitat de pregària en un mateix monestir.

A part de la pregària, sols, cadascun a la seua ermita, on cada cartoixà menja i treballa, els monjos s’apleguen a l’església tres vegades al dia: en la vetla de la nit, la missa i les vespres.

Separats de tots i alhora en comunió amb tota la humanitat per mitjà de la pregària, els cartoixans com a hòmens de Déu, esdevenen sentinelles d’esperança, mentre preguen al cor de la nit.

La pregària i el silencia a Porta Coeli

Al País Valencià trobem dues cartoixes: una de monjos, a Porta Coeli, la cartoixa fundada el 1272, ara fa 750 anys, al Camp de Túria i un altre a Benifassà, al Baix Maestrat, on les monges cartoixanes arribaren el 1967. A més dels monjos de Porta Coeli, al País Valencià hi havia també les cartoixes d’Ara Christi, Vall de Crist, la Anunciata i Via Coeli.

Un dels priors més coneguts d’aquesta cartoixa de Porta Coeli va ser fra Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Ja l’escriptor Jaume Roig, al segle XV, en un dels versos del seu poema, l’Espill, fa referència a la cartoixa, de la qual diu: “Amb raó es diu del Cel porta” i per això el seu nom de Porta Coeli .

Per la seua part, les monges de Benifassà, al parc natural de la Tinença de Benifassà, van aprofitar les runes d’un antic monestir cistercenc per començar la vida eremítica, en l’única cartoixa femenina que hi ha actualment a Espanya.

Els cartoixans de Porta Coeli

En aquests moments a tot el món hi ha 216 monjos cartoixans, en setze cartoixes i 60 monges, en cinc monestirs, un d’ells, com he dit abans, a Benifassà, al Baix Maestrat.

Com els monjos que viuen i reguen a Porta Coeli, és així com els cartoixans, des de fa nou segles, es mantenen fidels a la pregària i a la solitud, en el carisma confiat per Sant Bru. I hui, 5 de setembre, en el 750 aniversari de la fundació de Porta Coeli, cal agrair a Déu el carisma de Sant Bru i la pregària dels monjos cartoixans, que continuen lloant Déu en el silenci i la solitud en aquest monestir valencià.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -