La canícula, el període de l’any en què habitualment fa més calor. Normalment, les estadístiques la situen entre el 15 de juliol i el 15 d’agost.
El nom s’originà a l’hemisferi nord quan entre aquestes dates la constel·lació del Ca Major (Canis Major) es deixava veure a l’horitzó uns instants abans de l’alba. L’estrela Sirius s’alineava amb el Sol just a la seua eixida.
La paraula llatina ‘canícula’ significa ‘gosseta’ de ‘canis’ (gos) i fa referència a l’estrela alfa Canis Majoris, anomenada Sirius pels grecs (que significa ‘molt calorós’), i coincidia amb l’època de més calor de l’any.
Fa uns cinc mil anys Sirius era l’estrela més brillant al cel, només superada en lluentor aparent de la Lluna i la dels planetes Venus, Júpiter i Mart. En aquella època pensaven que la seua energia se sumava a la del Sol per a fer d’eixos dies els més calorosos de l’any, ‘dies gossos’ o ‘dies caniculars’.
Hui en dia, i a causa de la precessió (variació de la posició de l’eix de la Terra), l’eixida de Sírius per l’horitzó ja no coincideix amb el centre de l’estiu. No serà fins a principis de setembre quan veurem guaitar Sírius per llevant poc abans de l’eixida del sol.
