CN | José Mena Àlvarez
En una de les meues excursions per la serra, vaig trobar l’escenari ideal per a una idea fotogràfica nova. En una casa vella abandonada entre ametllers al mig de la muntanya, habitava una parella de moixa Tyto alba. Just al costat d’una finestra per la qual accedien al seu interior les moixes hi havia un cirueler Prunus domestica, un arbre caducifoli originari del Caucas, Anatòlia i Pèrsia, que els romans van introduir a Europa al segle II DC. Resistent i molt ben adaptat al nostre clima, que destaca per les seues flors de color blanc immaculat que floreixen quan encara és hivern, desafiant moltes vegades el gel i la neu, convertint-se així, en un símbol de puresa, resistència, i d’esperança davant la fugacitat de la vida, recordant-nos que, enmig de la crua estació invernal, una nova primavera està per vindre.
La meua idea era intentar captar el silenciós i fantasmagòric vol de la blanca moixa just en el moment que havia de passar a prop de les flors del cirueler. Per això, vaig estar visitant el lloc durant dues setmanes per veure les evolucions d’aquest enigmàtic ocell nocturn i així acostumar-lo a tots els dispositius (càmera, flaixos, trípodes, etc.). Després de diversos intents infructuosos, vaig poder aconseguir algunes instantànies, on podem veure la nostra simpàtica bruixa nocturna de grans ulls i un rostre en forma de cor que es diria gairebé humà, apropant-se mentre emetia uns crits espantosos, a les branques de l’arbre, abans d’accedir a través d’una finestra a l’interior de la casa on tenia instal·lat el seu niu.
La moixa, també coneguda com a moixa de campanar, sempre va ser considerada per l’imaginari popular com a au de mal averany, a causa dels seus costums nocturns, existint la creença que eren esperits malignes que portaven mala sort, per la qual cosa sempre van ser perseguides d’una forma molt cruel per l’ésser humà. Afortunadament, huí en dia, desmuntades aquestes infundades supersticions, hi ha molta més gent que sap apreciar la seua bellesa, a banda del benefici que aporta al camp, ja que manté a ratlla la població de rosegadors i insectes.
