- INFORMACIÓ -

 

Antella celebrarà la 10a edició de la «Maerà» els dies 30 i 31 de juliol

Aquesta activitat mil·lenària està pendent del seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco

Foto cartell 2022 Joanjo Puertos
PUBLICITAT

L’Associació de Maeros del Xúquer enllesteix la desena edició d’unes jornades que rememoren a Antella (la Ribera Alta) el transport fluvial de fusta, una activitat mil·lenària que està pendent del seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco

Després de deu anys navegant en fusta pel Xúquer, de conduir troncs riu avall, del rescat a Antella d’una activitat i un ofici mil·lenaris a les conques dels principals rius valencians, ara només falten cinc mesos perquè la «Maerà» siga declarada Patrimoni de la Humanitat.

Els pròxims dissabte 30 i diumenge 31 de juliol, els «maeros» -com són coneguts els ganxers o raiers antellans- conduiran pel sistema de flotació prop de 30 tones de troncs d’entre 5 i 7 metres de longitud pel tram del riu Xúquer comprés entre el paratge de l’illa de l’Esgoletja de Sumacàrcer, des d’on amollaran la fusta el matí del dissabte 30, i l’històric Assut d’Antella, on es preveu l’arribada dels ganxers cap a les 14 hores de l’endemà diumenge.

La festa etnogràfica de transport fluvial de fusta està organitzada per l’associació Maeros del Xúquer en col·laboració dels ajuntaments d’Antella i Sumacàrcer i de Diari la Veu del País Valencià, entre altres entitats. Es tracta d’una activitat, mitjançant la qual es transportava la fusta fins als centres de consum, que ha estat present al Xúquer, el Cabriol i el Túria des del segle XIII fins a l’últim terç del segle XX.

La «Maerà» d’Antella 2021 | Joanjo Puertos | DLV

La baixada de fusta per un tram del curs del Xúquer, de poc més de 7 km, comptarà enguany de nou amb la participació dels Navateros de la Val d’Echo (Osca). Com a complement a l’acte central, la baixada fluvial de fusta, i per a festejar els 10 anys de la «Maerà» d’Antella, l’entitat organitzadora té previst fer una sèrie d’actes culturals durant l’última setmana de juliol, com ara exposicions fotogràfiques, xarrades, tallers i projeccions audiovisuals que tindran lloc a la Casa-Castell de les Comportes de la Séquia Reial del Xúquer.

Durant la «Maerà», els ganxers i ganxeres, vestits amb saragüells, barret de palla i el típic mocador taronja, i proveïts amb els ganxos o ganxes, duran a terme, per desé any consecutiu una activitat desapareguda, en la qual els ganxers valencians foren durant segles tot un referent i reclamats per a conduir la fusta per rius de tot l’estat espanyol. Els ganxers antellans ja han seleccionat els troncs que hauran de conduir pel riu amb l’única ajuda de les llargues vares amb un ganxo en un dels extrems -una ferramenta universal que s’ha utilitzat sempre per espentar i arrossegar la fusta-.

La «Maerà» d’Antella 2021 | Joanjo Puertos | DLV

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Maeros del Xúquer forma part des del 2015 de la International Timber Rafstmen Association (IATR) o Associació Internacional de Raiers i Ganxers, un organisme que reuneix un total de 38 associacions de diferents autonomies de l’estat espanyol -País Valencià, Aragó, Castella la Manxa, Catalunya i Navarra- i altres 11 països europeus i el Canadà. Es tracta d’una organització cultural supranacional creada a Barcelona el 1989 amb l’objectiu de l’estudi i la difusió de la memòria històrica del transport de fusta pel medi aquàtic, una pràctica habitual a tots els grans rius del planeta fins a l’arribada de les societats industrials.

La «Maerà» d’Antella forma part de la candidatura multinacional del Ràfting en Fusta o Timber Rafting, la qual va ser nominada en juliol del 2021 per la Unesco per a entrar a formar part de la prestigiosa llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura que promou la IATR està formada pels governs de Polònia, Letònia, República Txeca, Àustria, Alemanya i l’estat espanyol i està pendent del seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat.

En concret, serà del 28 al 3 de desembre, quan el Comité per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, reunit en Assemblea General a Marràqueix (el Marroc), resolga si la festa que durant els últims 10 anys s’ha dut a terme a Antella, així com altres que se celebren a altres rius de la península i europeus, és mereixedora de la consideració que ja tenen el Tribunal de les Aigües (2009) el Misteri d’Elx (2001), les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011) i les Falles (2016).

- PUBLICITAT -