La Comissió Europea ha acordat la supressió del canvi d’hora que es realitza dues vegades a l’any (El Nacional, 31 d’agost de 2018) per així mantindre l’horari d’estiu. Per això Jean-Claude Juncker, president de la Comissió, va anunciar el divendres 31 d’agost que defensarà aquesta mesura perquè sigui aprovada per l’Eurocambra i pel Consell Europeu.
La proposta de Juncker anirà endavant, pel fet que més del 80% dels 4,6 milions d’europeus que han participat en la consulta no vinculant impulsada per la Comissió, opinaren que el canvi horari s’hauria de suprimir. Juncker ha dit que “si la gent vol que es faça, així ho farem”. Cal tindre en compte que a l’Estat espanyol, el 93% dels ciutadans que han participat en aquesta consulta, també estan a favor d’abolir el canvi horari, tot i que només el 0,9% de la població espanyola ha donat la seua opinió.
Aquesta actitud, plenament democràtica, del Sr. Juncker d’escoltar els ciutadans europeus que han votat l’enquesta de canvi horari, és diametralment oposada a les seues declaracions pel que fa a la independència de Catalunya. I és que si el Sr. Juncker afirmava el setembre de l’any passat que “si hi ha un “sí” a la independència de Catalunya respectarem el resultat”, de seguida deia que en cas d’independència, Catalunya “no podrà ser membre de la UE l’endemà de la votació” (Diari de Girona, 14 de setembre de 2017). Però malgrat aquestes “bones” i democràtiques intencions, en 24 hores el Sr. Juncker rectificava les declaracions que havia fet un dia abans. El Sr. Juncker deia que “la Comissió acata el que diguen el Constitucional i el Parlament espanyol” (El País, 15 de setembre de 2017). Per al Sr. Juncker ja no comptaven els vots dels qui participaríem al referèndum, un 43%, molt superior al 0,9% de la població espanyola que ha participat en aquesta consulta. I reblava el clau dient, a més, que “hi ha que respectar la decisió del Constitucional” (El Mundo, 14 de setembre de 2017).
L’actitud del Sr. Juncker és, si més no, paradoxal. Per una part, com a demòcrata, accepta el resultat de l’enquesta sobre el canvi horari, tot i la participació ínfima dels votants. I perquè accepta la decisió dels europeus que han defensat aquesta mesura, la presentarà perquè siga aprovada per l’Eurocambra i pel Consell d’Europa. El canvi horari pot ser una realitat a l’Estat espanyol, tot i que només un 0,9% dels ciutadans espanyols han participat en l’enquesta. Pel contrari, els més de dos milions de votants del referèndum de l’1 d’Octubre a Catalunya, no compten per a res, ja que per al Sr. Juncker el Constitucional i el Parlament espanyol estan per damunt de la voluntat popular.
Així les coses, a Europa tindrem un canvi horari gràcies als vots de 4,6 milions d’europeus (això és democràcia). Però Europa i el Sr. Juncker no han reconegut la independència de Catalunya, malgrat els més de dos milions de vots a favor d’aquesta iniciativa. I és que si l’Eurocambra i el Parlament Europeu ratificaran la voluntat popular expressada lliurement, tot i molt minoritària, el resultat del referèndum de Catalunya no ha estat acceptat per Europa, que posa per damunt dels vots dels catalans, el Parlament espanyol i el Tribunal Constitucional. Això és jugar amb les cartes marcades i per tant, fer trampa, ja que no regeix la mateixa norma en un cas i en l’altre: els vots dels ciutadans que compten per al canvi horari, però que no compten pel que fa a la independència de Catalunya, on les institucions (el Constitucional) està per damunt del resultat del referèndum.
