Ho anunciava la premsa local: ‘Castelló tindrà dos equips en les finals de Quatretonda’, el fet deu ser entès amb tot el ser valor esportiu, però també el simbòlic, des del 2010 no es tenien equips en les competicions federatives, per la carència d’instal·lacions, el retorn a la ‘normalitat’ no ha pogut ser més positiu, ja que s’han aconseguit dos títols en dos categories en el XXI Campionat Autonòmic de Raspall per parelles.
El primer triomf va vindre de la mà dels nostres representants en la 4a Categoria, format per Edu Encarnación, Vicent Poveda i David Monleón que guanyaren al CPV de Bicorp D per un tanteig de 25-10, portant en tot moment la iniciativa en el joc i al marcador, cal dir que es presentaven amb les credencials d’invictes.
Si el dissabte dia 7 va anar bé, continuàrem la marxa el dia següent amb una partida d’eixes que crea afició, de les que queden en la memòria com a satisfets d’haver-la, viscut en directe, ja que fou una partida llarga, ben jugada pels dos equips: Elmusa CPV Castellonense contra La Vall que rivalitzaren en estratègia i joc, que portaren el marcador al màxim d’incertesa per endur-se la victòria, que només pot ser per a un equip.
L’equip Castelloner va començar amb seguretat i contundència avançant-se amb un 0-10 que semblava situar-nos davant una partida ràpida i fàcil, però res més lluny de la realitat, perquè l’equip de la Vall va començar a exhibir un joc agressiu i espectacular, trencant el joc de ‘saque’ i remuntant fins igualar a 10, havien trobat la formula, per les característiques del trinquet quatretondí, encalar-la, posar-la fora de l’abast del rival. Castelló es llevà del damunt la reacció dels vallers tornant a liderar el marcador 10-15, però la resposta fou immediata, en un sext joc llarg i competit, tornà a campejar la igualtat entre els equips, ara sí que tot lo món estava convençut de què seria llarg, dur i difícil, de sobte, l’estratègia va servir un detall sorprenent, l’equip de la Vall canviava, al mitger Marc, per Ivan d’Ontinyent que passà a jugar de rest mentre que descendia a la mitja Rafa, un primer joc que va ser aprofitat pels de Castelló imposant-se amb contundència, ràpidament. El marcador 15-20 va espentar els vallers, en els jocs més disputats de tota la partida s’imposaren dient la seua i situant-se per primera vegada al capdavant del marcador 25-20. . Aquest semblava l’últim joc, ja que els de la Vall s’avançaren 30-0 i a més a Guillem li aparegueren rampes musculars en la cama esquerra a conseqüència del fort desgast físic que havia ocasionat la final, limitant-lo així físicament, però a partir d’ací els astres s’uniren perquè la parella blava jugarà a la perfecció, poder pegar-li la volta al joc, igualar la partida a 25 i tornar a tenir la pilota en les mans per finalitzar l’últim joc.
Iguals a 25 la incertesa era present al trinquet, qualsevol podia endur-se la victòria, era injust perdre, però algú ho havia de fer, i ningú volia ser ell, igualats a 30 i amb opcions per a tots dos bones tretes de Ricard i dos rematades increïbles de Guillem, sofrint va tancar el joc, la partida i el campionat.
Ara era temps de celebrar, contingudament, no era qüestió d’ofendre a qui s’havien enfrontat, Ricard i Guillem junt a Edu, saludaven el gran nombre d’aficionats de Castelló allí presents, qui sap perdre valora amb més satisfacció la victòria, que encara que esquiva, amb treball, sort i dedicació ha tornat a visitar-nos i en esta ocasió per partida doble. Esperem els fruits, del recolzament municipal cap a aquest joc, i que cadascú des del seu lloc, faça el que li corresponga.
Enhorabona a tot l’equip que forma el Club Pilota Valenciana Castellonense.
Picant ací podeu veure la partida en À Punt Media
Ací baix teniu unes quantes fotos del reportatge de Joanjo Puertos, per veure la resta de fotos, piqueu ací.
Redacció CN
Final de raspall 2019, Quatretonda
