Aquest diumenge 15 de novembre i per quart any, el papa Francesc ens convida a celebrar la Jornada Mundial dels Pobres, sota el lema: “Dóna la mà al pobre”.
Enmig d’aquesta pandèmia que ho està canviant tot, el papa ens exhorta a posar la nostra mirada “en l’essencial i a superar les barreres de la indiferència”, que sovint són les que ens impedeixen vore els pobres.
El llibre de l’Eclesiàstic, anomenat també de Jesús Fill de Sira, ens dóna, com ens recorda el papa, diversos “consells sobre moltes situacions de la vida, i la pobresa n’és una d’elles”. I és que en aquest llibre de la Bíblia “descobrim una sèrie de suggerències”, que ens ajuden a enfocar la vida i a fer-nos càrrec dels qui sofreixen.
El papa ens recorda que “la pregària i la solidaritat amb els pobres i amb els qui sofreixen, és inseparable”. I és que, com ens diu el papa, “per celebrar un culte agradable al Senyor, és necessari reconèixer que tota persona porta impresa em si la imatge de Déu”. per això, “el temps dedicat a la pregària, mai no pot convertir-se en una coartada per descurar el proïsme necessitat”.
El papa ens recorda també, en aquesta Jornada Mundial dels Pobres, que “la generositat que sosté al dèbil, que consola l’afligit, que alleuja el sofriment, que retorna la dignitat als qui l’han perduda, és una condició per a una vida plenament humana”. I és que fer-nos càrrec dels altres, i en especial de tots els qui pateixen i ser sensibles al dolor dels germans, ens fa més humans. I pel contrari, la indiferència (com el levita i el sacerdot de la paràbola del bon samarità), ens trau humanitat.
Com ens diu el papa, “mantindre la mirada cap al pobre és difícil, però és molt necessari per a la nostra vida”. Per això, “per recolzar els pobres és fonamental viure la pobresa evangèlica en primera persona”, com ens diu Jesús a les Benaurances: “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel” (Mt 5:3).
El papa Francesc ens demana que “el crit silenciós de tants pobres ha de trobar el poble de Déu en primera línia per a donar-los veu, defendre’ls, solidaritzar-nos amb ells, davant tanta hipocresia i tantes promeses que no es compleixen”. Donar la mà als pobres, com ens diu el papa, “fa descobrir a qui ho fa, que dins de nosaltres existeix la capacitat de realitzar gestos que donen sentit a la vida”. El papa ens demana que ens fem càrrec d’aquells “que viuen a prop nostre i són un reflex de la presència de Déu” (Gaudete et exsultate, 7), però dels quals, com si foren invisibles, ningú no parla. Donar la mà al pobre, com diu el papa, “és un signe que recorda la proximitat, la solidaritat, l’amor” que naix de vore l’altre com el nostre germà.
En aquesta pandèmia que estem vivint i patint, com ens diu el papa, “quantes mans esteses hem pogut vore: la mà del metge que es preocupa per cada pacient; la mà de l’infermer i la infermera que cuiden els malalts; la mà del qui treballa en l’administració; la mà del farmacèutic, exposat a tantes peticions en un contacte arriscat amb la gent; la mà del capellà, del voluntari que atén els qui viuen al carrer i els qui no tenen menjar”.
La pandèmia provocada pel la Covid-19 ens produeix “una gran sensació de desorientació i impotència”. A més, aquesta situació ja està produint una nova pobresa per la pèrdua de treball i el tancament de l’hosteleria, gimnasos, teatres o cinemes. Molts autònoms es troben en una situació desesperada, fins al punt que moltes famílies han d’acudir a Càritas o als bancs d’aliments per poder menjar. Això fa que, des del març passat, “ens sentim”, com diu el papa, “més pobres i més dèbils”.
També és una pobresa, degut a les restriccions motivades pel coronavirus, “la falta de relacions interpersonals”, així com la pèrdua d’éssers estimats, molts dels quals hem enterrat sense poder-nos acomiadar d’ells i sense poder fer un dol per l’absència dels qui han mort sols als hospitals.
Com ens diu el papa, “donar la mà al pobre és una invitació a la responsabilitat i un compromís” per fer un món més humà. I també “és una crida a portar les càrregues dels més dèbils (Ga 5:13-14; 6:2)”, com ens recorda Sant Pau.
En el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, el papa denuncia aquells que, indiferents al sofriments dels germans, “no es deixen commoure per la pobresa” i amb una actitud cínica, ignoren que “els exclosos continuen esperant” la nostra ajuda. Tots hem d’estar alerta perquè sovint, “sense advertir-ho, ens tornem incapaços de compadir-nos” dels qui sofreixen i per això mateix “ja no plorem davant el drama dels altres”.
Tant de bo que tots posem el nostre gra d’arena per acabar amb la pobresa, donant la mà i obrint el nostre cor als qui sofreixen.
