Enmig d’un món individualista i egocèntric, on compta més el “jo” que el “nosaltres”, el papa ens crida a celebrar hui diumenge, la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, amb el lema: “Cap a un nosaltres cada vegada més gran”.
El papa ens recorda que, quan degut a la desobediència, l’ésser humà s’allunyà de Déu, “Ell, en la seua misericòrdia, va oferir un camí de reconciliació, no als individus, sinó a un poble, a un nosaltres a l’inici i un nosaltres al final”, mentre al centre hi ha hagut sempre “el misteri de Crist, mort i ressuscitat”.
En el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, el papa fa una crítica a superar els “nacionalismes tancats i agressius” i també “l’individualisme radical”, uns moviments que “divideixen el “nosaltres”, tant en el món com en l’Església”. Aquests fenòmens excloents (que s’estan escampant al nostre país), produeixen una anomalia, que fa que “el preu més elevat el paguen els estrangers, els migrants, els marginats que habiten a les perifèries existencials”.
Com ens va recordar en la pregària a la plaça de Sant Pere el 27 de març de l’any passat, a l’inici de la pandèmia, el papa ens recorda que “tots estem en la mateixa barca i estem cridats a comprometre’ns perquè no hi haja més murs que ens separen, que no hi haja més “altres” sinó només un “nosaltres”. En el seu missatge, el papa fa una crida “a caminar junts cap a un “nosaltres” cada vegada més gran”. Es tracta de ser conscients que som una comunitat i per això, per als membre de l’Església catòlica, “aquesta crida es tradueix en un compromís per ser cada vegada més fidels al seu ésser catòlic”.
I és que, com ens diu el papa en el seu missatge, “la catolicitat de l’Església, la seua universalitat, és una realitat que demana de ser acollida i viscuda en cada època”. D’ací que “en l’encontre amb la diversitat dels estrangers, dels migrants, dels refugiats, se’ns dóna l’oportunitat de créixer com a Església, d’enriquir-nos mútuament”.
El papa ens crida a construir una “Església més inclusiva” i per això ens demana “eixir als carrers de les perifèries per curar el qui està ferit i buscar el qui està perdut, sense prejudicis o pors, sense proselitisme”. D’aquesta manera l’Església estarà disposada a eixamplar l’espai de la seua tenda per acollir tothom”.
El papa repeteix de nou la importància de “caminar junts cap a un “nosaltres” cada vegada més gran” per així “refer la família humana, per tal de construir junts el nostre futur de justícia i de pau, assegurant que ningú no quede exclòs”. El papa ens crida a “aprendre a viure junts en harmonia i pau”, i a “esforçar-nos per enderrocar els murs que ens separen i construir ponts que afavoreixin facen possible la cultura de l’encontre”.
Finalment, el papa ens recorda que “les migracions contemporànies ens donen l’oportunitat de superar les nostres pors, per deixar-nos enriquir per la diversitat del do de cadascú”. Només així, “podem transformar les fronteres en llocs privilegiats d’encontre, on pot florir el miracle d’un “nosaltres” cada vegada més gran”.
Amb la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, el papa ens demana que apostem per la solidaritat, per així acollir els nostres germans que han d’eixir de la seua terra fugint de la guerra i de la fam. Per això el papa Francesc es fa ressò en el seu missatge, de la necessitat d’obrir els nostres braços i els nostres cors per reconèixer com a germans, tots aquells que sofreixen i que han de deixar, per força, el seu país.
Conscient del sofriment d’aquestes persones que no poden viure a la seua terra, fa uns dies el papa Francesc demanava que els refugiats retinguts en diversos països, “puguen retornar a la seua pàtria quan abans millor”. Tant de bo Europa treballe amb eficàcia i d’una manera ètica, per portar la pau a aquelles terres d’on han eixit aquests germans nostres i així puguen tornar al seu país per tal de viure amb dignitat.
