Aquest 11 de febrer, el papa ens convida a celebrar la XXXI Jornada Mundial del Malalt, amb el lema: “Tinguis cura d´ell. La compassió com exercici sinodal de guarició”.
El papa, que ens recorda que “la malaltia forma part de la nostra experiència humana”, subratlla en el seu missatge que quan la malaltia “es viu en l’aïllament i l’abandonament” i “no va acompanyada de la cura i de la compassió, pot ser inhumana”.
El papa ens recorda que “és precisament per mitjà de l’experiència de la fragilitat i de la malaltia, com podem arribar a aprendre a caminar junts segons l’estil de Déu, que és proximitat, compassió i tendresa”.
La malaltia i la fragilitat, com ens diu el papa, “no ens exclou del Poble de Déu; al contrari, ens porta al centre de l’atenció del Senyor”. Per això el papa, que en el seu missatge comenta la paràbola del bon samarità, ens recorda el fet dolorós de la “persona colpejada i abandonada al marge del camí”, com passa amb “molts germans i germanes, quan més necessitats es troben d’ajuda”. El papa, que subratlla la importància de “reconèixer la condició de soledat i d’abandonament” dels qui sofreixen, ens demana també “un moment d’atenció” que ens mogui al “moviment interior de la compassió”, és a dir, de patir amb els qui pateixen.
És veritat, com ens diu el papa, que “no estem preparats per la malaltia” i per això “tenim por de la vulnerabilitat”. D’aquí que “és important que tota l’Església es confronti amb l’exemple evangèlic del bon samarità, perquè es converteixi en un autèntic hospital de campanya”. Com ens diu el papa, “tots som fràgils, tots som vulnerables” i per tant, “tots necessitem l’atenció compassiva que sap detenir-se” (com va fer el bon samarità amb l’home malferit), “apropar-se, guarir i alçar” el qui es troba a terra, al marge del camí.
Aquesta Jornada Mundial del Malalt, no només ens “invita a la pregària i a la proximitat amb els qui sofreixen”, sinó que també té “com a objectiu sensibilitzar el Poble de Déu, les institucions sanitàries i la societat civil, sobre una nova forma d’avançar junts”.
El papa ens recorda en el seu missatge els anys de pandèmia que hem viscut i mostra “el sentiment de gratitud cap als qui treballen cada dia per la salut i la investigació”. En la meva etapa d’infermer de Montserrat, vaig conèixer grans professionals de la Sanitat, com els Drs. Lluís Guerrero, Joan Camí, Josep Miquel Viladoms, Andreu Garcia, Josep Mª Garcia Boldú, Albert Idígora, Antonio Ugarte, Hèctor López, o les metgesses Lídia Creus, Mireia Esquius, Esperança Martín, Josefina Claret, Dolors Vila, Montserrat Domènech. I les infermeres Carme Barcons, Rosa Capell i Judit Gómez. O les magnífiques metgesses del meu poble, Mª Teresa Estarlich, Irmina Tarazon, Celina Canet, Zulema Pla, Paqui Martínez, Marianela Soria i les fisioterapeutes Mª José Vidal i Neus Ferri. I encara, els Drs. i amics Ramon Trullenque, Jordi Sanz i Llorenç Miralles i el personal d’infermeria del meu poble, Manolo Borràs, Adrián Sanchis, Sheila Baldrés, Mª José Miquel i Francesc Xavier Cebrià. O infermeres de gran vàlua, ara jubilades, com Carmen Costa i Amparo Andrés.
I també el personal mèdic de Montserrat, del temps que hi vaig ser infermer de la comunitat, com la Dra. Elisabet Díaz i els Drs. Josep Mª Ferrer, Jesús Castillo i Joaquim Garcia, i els infermers Antoni Puigbò, Jordi Blancafort, Nòrman Bilbao, Jordi Bort, Jordi Font, David Sancho, Xavier Rodríguez, Jordi Gonzalbo i les auxiliars d’infermeria que atenen els monjos Maria, Quiti, Caty, Susy, Virgínia, Marc, Ornel·la, Mireia i Andrea. I les auxiliars jubilades, Manuela, Encarna, Josep Mª, Marc i Toni, tots ells autèntics professionals de la salut.
O els jóvens metges Juanma Sanchis i Josep Pagès, i les metgesses Paula Amat, Montse Verdejo i Anna Lluch. I finalment el Dr. Ernesto Fernández i les infermeres Oreto Monzó i Amparo Arnandis de l’hospital de la Ribera.
Com ens diu Francesc, a més del just agraïment que devem al personal sanitari, tan abnegat, en el seu missatge el papa remarca també la importància que en cada país hi haja “una recerca activa d’estratègies i de recursos, perquè tothom tinga garantit l’accés a l’assistència sanitària”.
El papa ens recorda que la paràbola del bon samarità s’acaba amb l’expressió: “tingues cura d’ell” (Lc 10:35), paraules adreçades a l’hostaler, unes paraules “que Jesús ens les repeteix també a cadascun de nosaltres”, perquè ens fem càrrec dels qui sofreixen. Però a més, Jesús, al final del text, ens diu: “fes tu el mateix”, com va fer el bon samarità.
El papa acaba el seu missatge recordant-nos que “els malalts estan al centre del Poble de Déu, que avança amb ells com a profecia d’una humanitat en la que tots siguen valuosos i cap persona no siga descartada”.
