Un nou any, en aquest quart diumenge de Pasqua, l’anomenat diumenge del Bon Pastor, el papa ens convida a celebrar la 58ena Jornada Mundial de Pregària per les vocacions. El papa aprofita el lema d’enguany: “Sant Josep: el somni de la vocació”, per recordar-nos (en aquest any dedicat a aquest Sant Patriarca), que Sant Josep va ser un home que “no impactava, ni posseïa carismes particulars, ni apareixia important a la vista dels altres”. I és que “Déu veu el cor, i en Sant Josep reconegué un cor de pare, capaç de donar i regenerar vida en les coses quotidianes”. El papa ens recorda que precisament, “les vocacions tendeixen a generar i regenerar la vida cada dia”. Per això “el Senyor vol forjar cors oberts, capaços de grans impulsos, generosos en l’entrega, compassius en el consol de l’angoixa i ferms en l’enfortiment de l’esperança”. Com ens diu el papa Francesc, “això és el que el sacerdoci i la vida consagrada necessiten especialment hui, en temps marcats per la fragilitat i els sofriments causats per la pandèmia”.
En el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, el papa ens recorda que “Sant Josep ens suggereix tres paraules claus per a la nostra vocació”.
La primera paraula que el papa destaca en la vida de Sant Josep és el somni. Com ens diu Francesc, “tots somiem en realitzar-nos”. Però per arribar a això, només ho podrem fer amb l’amor, que és “el que dóna sentit a la vida, perquè revela el seu misteri”.
Els evangelis, com ens diu el papa, “narren quatre somnis de Sant Josep (Mt 1:20; 2:13,19,22)”, uns somnis que “eren crides divines no fàcils d’acollir”. Per això, “després de cada somni, Josep va haver de canviar els seus plans i arriscar-se, sacrificant els seus projectes per seguir els projectes de Déu”. I és que Sant Josep “es deixà guiar pels somnis sense vacil·lar, perquè el seu cor estava orientat cap a Déu”.
Com tots els qui hem acollit la crida del Senyor a seguir-lo, “Déu no es mostra de forma espectacular, forçant la nostra llibertat. Ell ens dóna a conèixer els seus plans amb suavitat”. I és per això que “els somnis conduïren Sant Josep a una aventura que mai no hauria imaginat”, com ens ha conduït als qui hem optat per seguir el Senyor.
El primer somni de Sant Josep “desestabilitzà el seu nuviatge, però el convertí en pare del Messies”. El segon “el va portar a fugir a Egipte, però salvà la vida de la seua família”. El tercer somni de Sant Josep “anunciava el retorn a la seua pàtria i el quart, el va fe canviar novament de plans i el portà a Natzaret”.
Com ens diu el papa, “en totes eixes vicissituds, la valentia de seguir la voluntat de Déu resultà victoriosa”. I és que “no hi ha fe sense risc”, perquè “només abandonant-se confiadament a la gràcia, deixant de banda els propis interessos i comoditats, es diu “sí” veritablement a Déu”.
Per això en aquesta Jornada Mundial de pregària per les Vocacions, “Sant Josep representa una icona exemplar de l’acollida dels projectes de Déu”. Una acollida que és activa, perquè “mai no renuncia ni es rendeix”, ja que Sant Josep no és un “home que es resigna passivament”. Al contrari, Sant Josep “és un protagonista valent i fort”.
Després del somni, la segona actitud que ens proposa el sant pare i “que marca l’itinerari de Josep i de la seua vocació, és el servei”, tal i com ho narren als Evangelis. Sant Josep “va viure totalment per als altres i mai per a si mateix”. Així, Sant Josep, “alliberant l’amor del seu instint de possessió, s’obrí a un servei encara més fecund”, com els qui hem seguit Jesús. I és que per a Sant Josep, “el servei no va ser només un ideal elevat, sinó que es convertí en regla de vida”.
Hi ha un tercer aspecte que caracteritza Sant Josep i la vocació cristiana i que marca la el ritme de la quotidianitat, i és “la fidelitat”. Josep, com ens diu el papa, va ser “l’home just (Mt 1:19), que en el silenci de cada dia perseverà en l’adhesió a Déu i als seus plans”. Sant Josep sabia que “l’existència es construeix només amb la contínua adhesió a les grans opcions”. A la pregunta del papa sobre com s’alimenta la fidelitat, Francesc ens diu que només es pot fer a “la llum de la fidelitat a Déu”. I aquesta fidelitat és, com ens diu el papa, “el secret de l’alegria”. Cal recordar que “a la casa de Natzaret, diu un himne litúrgic, hi havia “una alegria límpida” que era l’alegria quotidiana i transparent de la senzillesa, l’alegria que té el qui està custodiant allò que és important” i que és “la proximitat fidel a Déu i al proïsme”.
El papa pensa com seria de bonic “si la mateixa atmosfera senzilla i radiant, sòbria i esperançadora, impregnara els nostres seminaris, els nostres instituts religiosos, les nostres llars parroquials”.
El papa acaba el seu missatge amb motiu d’aquesta jornada, desitjant el do de l’alegria als “qui generosament heu fet de Déu el somni de les vostres vides, per servir-lo en els germans, mitjançant una fidelitat que és testimoni, en una època marcada per opcions passatgeres i emocions que s’esvaeixen sense deixar alegria”.
D’aquesta manera ho viuen les Dominiques de Borriana i de Paterna, les Agustines de Sant Mateu i de Benigànim, els Escolapis de Gandia, les Cistercenques de Benaguasil, les Germanes de la Consolació de Borriana, els Franciscans del Sant Esperit de Gilet, les Cartoixanes de Benifassà, les Carmelites Descalces de Puçol i de Serra, els Jesuïtes de Gandia, les Obreres de la Creu de Montcada i de València, les Vedrunes de Vinalesa, les religioses dels Ancians Desemparats d’Elx, els Cartoixans de Portacoeli, les Clarisses de Vila-real, Canals i Gandia o les religioses de Iesu Communio de Godella, entre d’altres.
Com molt encertadament ha declarat Luis Manuel Suárez, responsable de l’àrea de pastoral juvenil i vocacional de Confer (Religión Digital, 20 d’abril de 2021), la Jornada Mundial de Pregària per les vocacions té tres objectius: “suscitar en els jóvens la pregunta per la seua vocació; convidar tota la comunitat a pregar i acompanyar els jóvens; i sostindre les vocacions d’especial consagració que sorgeixen en altres països”.
