Hui, 24 de juliol, el papa Francesc ens convida a celebrar la Segona Jornada Mundial de la Gent Major, amb el lema, tret del salm 91, “Encara donaran fruit a la vellesa” (Ps 91:15).
Com ens diu el papa en el seu missatge, aquest verset del salm “és una bona notícia, un autèntic “evangeli” que podem anunciar al món amb motiu de la Segona Jornada Mundial de la Gent Major”. És veritat que aquest anunci “va contracorrent respecte al que el món pensa d’aquesta etapa de la vida”. I és que sovint “la vellesa ens fa por”, perquè “la considerem una espècie de malaltia, amb la qual és millor no entrar-hi en contacte”. De fet, moltes vegades pensem que “les persones majors és millor que estiguen com més lluny millor, en instal·lacions on els cuiden i que ens eviten haver de fer-nos càrrec de les seues preocupacions”. I això, com ha dit el papa tantes vegades, “és la cultura del rebuig”. En alguns casos, les famílies, encara que no els agrade, han d’ingressar els seus pares en una residència. Però altres vegades, desgraciadament, els ingressen per traure-se’ls del damunt.
Com ens diu el papa en el seu missatge amb motiu de la Segona Jornada Mundial de la Gent Major, “una llarga vida (així ho ensenya l’Escriptura), és una benedicció i els ancians no són pàries, sinó signes vivents de la bondat de Déu”. I per això el papa ens diu: “Beneïda la casa que té cura d’una persona major”. Les meues germanes i jo hem tingut el goig de tindre entre nosaltres els nostres pares fins a una edat avançada: mon pare va morir a punt de fer 102 anys i ma mare, amb prop de 88 anys. Els dos van ser cuidats a casa per les meues germanes, amb una sol·licitud extrema i amb una gran generositat. I també jo, quan venia a l’Alcúdia, alleujava les meues germanes i tenia cura del nostres pares perquè elles pogueren descansar una miqueta. Per a nosaltres tres, tindre els nostres pares a casa fins a la seua mort va ser un goig, tot i que les meues germanes van haver de renunciar, amb generositat, a viatges i a d’altres elements d’oci, però contentes per cuidar els nostres pares.
És veritat que, com ens diu el papa, “l’ancianitat no és una estació fàcil de comprendre”, perquè “ningú no ens ha preparat per afrontar-la. Per això és difícil mirar el futur” i per això “som temptats a exorcitzar la vellesa, amagant” inútilment “arrugues i fingint que som sempre jóvens”. Per això el Sr. Jesús Puig denunciava en el seu article, que els vells són “material de deixalla”, en una societat “que atia el consum i renovació constant” (Levante, 19 de juliol de 2022).
I és per això que “la consciència que les forces declinen o l’aparició d’una malaltia, poden posar en crisi les nostres certeses”. I és per això mateix, que el salm 91 “ens convida a continuar esperant”, perquè quan “arriben la vellesa i els cabells blancs, ell continuarà donant-nos vida i no deixarà que siguem derrotats pel mal”. És així com van viure i com van ser cuidats a la infermeria de Montserrat, fins a la seua mort, els monjos, que, perquè vivim al monestir, també morim al monestir, sense deixar-lo en l’ancianitat, a diferència d’altres congregacions religioses, que han d’atendre els religiosos malalts i ancians en convents reconvertits en infermeries. Així recorde en la meua etapa d’infermer de la comunitat, de 1991 al 2008, haver cuidat, entre d’altres, els abats Cassià Mª Just i Bernardo López, i els monjos Lluc Martí, Felip Messeguer, Jordi Pinell, Miquel Estradé, Evangelista Vilanova, Pere Riba, Francesc Perxachs, Cebrià Baraut, Basili Girbau, Romuald Díaz, Ireneu Segarra, Llorenç Comas, Estanislau Llopart, Tomàs Puig, Àngel Caminos, Policarp Majoral…..
Com ens diu el papa, “confiant en ell, descobrirem que envellir no implica només el deteriorament de la salut del cos, sinó el do d’una vida llarga”. I és que “envellir no és una condemna, sinó una benedicció”.
El papa ens convida a “aprendre a portar una ancianitat activa, cultivant la nostra vida interior” i “les relacions amb els altres, sobretot amb la família”. I és que “l’ancianitat no és un temps inútil, en el qual ens apartem, abandonant els rems a la barca, sinó que és una estació per a continuar donant fruits”, pel fet que en aquesta etapa de la vida, “hi ha una nova missió que ens espera i ens convida a adreçar la mirada cap al futur”.
El papa ens recorda que, degut a la pandèmia de la Covid 19 i a la guerra d’Ucraïna, “aquestes grans crisis poden tornar-nos insensibles al fet que hi ha altres “epidèmies” i altres formes esteses de violència, que amenaça la família humana i la nostra casa comuna”. Per això, com ens diu el papa, “necessitem un canvi profund, una conversió que desmilitaritze els cors, permetent que cadascú reconega en l’altre, un germà”. El papa, que ens recorda que els ancians “som cridats a ser artífexs de la revolució de la tendresa”, ens demana també viure la pregària en aquesta etapa de la vida.
Finalment, com ens diu el papa, “la Segona Jornada Mundial de les Persones Majors, és una ocasió per a dir una vegada més, amb alegria, que l’Església vol fer festa amb aquells als quals el Senyor els ha concedit una edat avançada”. El papa acaba el seu missatge, demanant a la Mare de Déu, “Mare de Tendresa, que ens faça artífexs de la revolució de la tendresa per alliberar el món de l’ombra de la soledat i del dimoni de la guerra”.
Tots hauríem de ser més conscients del valor de les persones majors, dels ancians que tenim a la vora, ja que són un pou de saviesa. I per això hauríem d’estimar-los i tractar-los com un tresor i no vore’ls com una càrrega, com a “material de deixalla”, com deia el Sr. Jesús Puig.
