Hui 4 de setembre és beatificat el papa Joan Pau I, elegit nou bisbe de Roma el 26 d’agost de 1978, a la quarta votació del conclave. El cardenal Albino Luciani, que era patriarca de Venècia en aquells moments, i que en ser elegit nou bisbe de Roma va prendre el nom de Joan Pau I, en memòria de Joan XXIII i de Pau VI, va ser anomenat de seguida el papa del somriure. I hui, 4 de setembre és beatificat i per tant ens és proposat com a model i exemple en el seguiment de Jesús.
Però qui va ser Joan Pau I, el papa que només va estar al capdavant de la Santa Seu 33 dies?
Albino Luciani, que va nàixer el 18 d’octubre de 1912 anys a Forno di Canale, i va ser elegit papa el 26 d’agost de 1978, va ser, en el seu curt ministeri petrí, el papa del somriure i de l’alegria, de la senzillesa i de la humilitat.
El menut Albino era un xiquet inquiet i viu, que als 11 anys va ingressar al seminari menor de Feltre i el 1928 al major a Belluno. Va ser ordenat prevere el 7 de juliol de 1935 i el 1947 obtingué el doctorat en la Universitat Gregoriana de Roma.
L’any 1958 fou nomenat bisbe de Vittori Veneto, rebent l’ordenació episcopal de mans del papa Joan XXIII, a la basílica de Sant Pere i el 15 de desembre de 1969, passà a ser arquebisbe- Patriarca de Venècia. Va ser el papa Pau VI qui el va crear cardenal el 5 de març de 1973. Durant tres anys va ser vicepresident de la Conferència Episcopal Italiana i també hi participà als Sínodes de 1971, 1974 i 1977. El lema del seu ministeri episcopal, “Humilitas”, revelava la senzillesa d’aquest cardenal que a vegades anava en bicicleta, amb el solideu roig dins d’una butxaca i el pectoral en l’altra.
D’una gran simpatia i cordialitat, Albino Luciani deia: “El Senyor pren als menuts del fang i el posa amunt; pren a la gent del camp i de les xarxes de la mar i fa d’ells apòstols”.
El 1976 va aparèixer el seu llibre “Il·lustríssims”, un text deliciós, on el cardenal Luciani escrivia unes cartes bellíssimes a personatges històrics i de ficció, com Chesterton, Marconi, Jesús de Natzaret, Teresa d’Àvila o Pinotxo.
Home d’una gran senzillesa i sempre amb el somriure als llavis, Albino Luciani escrivia: “Quan parlo amb Déu, més que adult prefereixo sentir-me noi. La mitra, el solideu i el pectoral, desapareixen”.
El 26 d’agost de 1978, i per sorpresa, en un conclave ràpid, el cardenal Luciani va ser elegit el 263è successor de Sant Pere. Albino Luciani prengué un nom compost (el primer de la història dels pontífexs) en record del papa bo (Joan XXIII) i del papa que va portar a terme el Vaticà II (Pau VI). Sembla que Luciani va ser elegit pel sector més avançat del conclau, encapçalat pels cardenals Benelli, Suennes i Marty.
El 23 de setembre de 1978, en la presa de possessió com a nou bisbe de Roma, a la catedral de Sant Joan del Laterà, el papa Luciani deia: “Roma serà una autèntica comunitat cristiana, si Déu és honorat, no només per l’afluència de fidels, sinó també amb l’amor als pobres”. I afegia: “Puc assegurar-vos que vos estime, que únicament vull servir-vos i posar a disposició vostra, el que sóc i el que tinc”.
A més de la seva simpatia personal, Luciani va agradar perquè va ser el primer dels papes a renunciar a la coronació amb la tiara, que simbolitzava el triple poder: el de l’Església, el poder espiritual i el temporal, com a cap d’estat del Vaticà. Per això l’anomenat papa dels pobres no va voler mai cap signe de reialesa.
Amb un gran sentit de l’humor, el rostre del papa Luciani expressava la cordialitat i la simpatia d’un home de Déu, que amb una gran simplicitat definia l’amor com “un viatge misteriós”, en el qual, cal no detindre’s “en el port al qual s’ha arribat, sinó avançar més”. La mare Teresa de Calcuta va dir de Joan Pau I: “Ha estat el millor regal de Déu, un raig de sol de l’amor de Déu, que brilla en la foscor del món”.
Amb només 33 dies de pontificat, ja que Joan Pau I va morir el 28 de setembre de 1978, vam descobrir en el papa Luciani, el rostre d’una Església amable i afable, que amb un somriure (i no amb agressivitats, ni amb condemnes, ni amargueses) ens feia present la bondat i l’amor de Déu.
Sobre la seua mort, com ha dit el capellà i periodista, Pedro Miguel Lamet, “hi havia coses estranyes”. Lamet, que va ser director de la revista “Vida Nueva”, va afirmar el mes de maig passat, que Joan Pau I, “des de la seua bondat, tenia projectades reformes importants a l’Església, entre elles la neteja econòmica i la promoció de la dona”. Lamet recorda que Jesús López, va publicar a “Vida Nueva” un article on defensava la hipòtesi de l’assassinat del papa del somriure. I que la monja que va trobar mort el papa, sor Vicenza, li va dir a Jesús López, a la plaça de Sant Pere: “El món ho ha de saber”. Aquesta hipòtesi sobre l’enverinament del papa no ha estat provada, però, incomprensiblement, no li van fer l’autòpsia a Joan Pau I. A més, com diu Lamet, el secretari personal del papa Luciani va ser enviat a un poble llunyà (Religión Digital, 25 de maig de 2022).
Joan Pau I, un home d’una gran calidesa humana i d’una extraordinària simpatia, com ha dit la periodista Míriam Díez, posava “primer les persones i després els rituals i les ofrenes divines”.
El papa Luciani, que com ha dit Pedro Miguel Lamet va ser “un home pur enmig de males persones”, hui que és beatificat, ens és presentat a tots els cristians, com a exemple i model en el seguiment de Jesús, per la seua senzillesa, alegria i humilitat.
