CN | Josep Miquel Bausset
I per això, davant els atacs que està rebent per la dreta antivalenciana per la seua posta pel valencià, vull mostrar-li a l’arquebisbe el meu suport i el meu encoratjament.
I ho faig, recuperant el dictamen que, el 1975 van donar a conèixer els membres de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia, amb motiu de la controvèrsia intencionada (com la que ara s’està produint contra l’arquebisbe), provocada per interessos polítics per uns “pseudo-escriptors” (que abans havien defensat la unitat de la nostra llengua) i per un diari reaccionari del Cap i Casal del País Valencià.
I és que, com feien els ajuntaments i les diputacions franquistes, també els governs del PP al País Valencià, des del 1995 fins al 2015, amb els presidents Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, s’obstinaven a negar, irracionalment, la unitat de la llengua catalana. Ara, de nou, repetint els absurds esquemes dels presidents Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Paco Camps i Alberto Fabra, el govern de la Generalitat del País Valencià, presidit pel senyor Mazón i recolzat per VOX (d’una manera irracional i sense cap fonament científic), torna a negar la unitat de la nostra llengua. I a més, els sectors mes involucionistes de la societat, ataquen l’arquebisbe de València. Per això, per a tots aquells que intoxiquen amb mentides i falsedats i que amb hipocresia manipulen el poble, vull reproduir els fragments més importants del dictamen que el 1975 elaborà La RAE i la RAH.
En el seu text, els membres de l’Academia Española i els de l’Academia de la Historia, s’estranyaven de “la controversia en la prensa valenciana” (i tots sabem a quin diari del Cap i Casal feia referència aquest informe), “sobre el origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano”, un afer “científicamente aclarado desde hace años”. Per això els membres de la RAE i els de la RAH, afirmaven: “Deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudios de las lenguas románicas, que el “valenciano” es una variante dialectal del catalán”. Així de clar i de rotund!
Als membres de la RAE i de la RAH (com també actualment a tots els estudiosos de la llengua), els causava “sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun ásperamente impugnado por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que, por su entera labor, merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro”.
El dictamen continuava així: “Tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia”. I és que, “es culturalmente aberrante todo intento (como el que contemplamos), de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual, el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante”.
L’informe no el signava un torero que ara fa de conseller de Cultura, sinó els acadèmics Dámaso Alonso, president de la Real Academia de la Lengua i Jesús Pabón, president de la Real Academia de la Historia, a més dels escriptors Emilio Alarcos, Vicente Aleixandre, Alonso Zamora, Fernando Lázaro, Salvador de Madariaga, Pedro Laín Entralgo, Jose Mª Pemán, Miguel Delibes, Antonio Buero Vallejo, Luis Rosales, Miquel Batllori i Camilo José Cela, entre d’altres. Uns dies després, el cardenal Tarancon, membre de la Real Academia de la Historia, escrivia: “Firmo con mucho gusto el documento presentado por mis compañeros de Academia. No comprendo cómo se puede defender la postura contraria”.
El president de la Generalitat del País Valencià i els seus consellers, (i sobretot el conseller torero), fan el ridícul atiant el secessionisme lingüístic i actuant, no amb el cap sinó amb les vísceres, per tal de manipular i enganyar el nostre poble. Fan el mateix ridícul que si defensaren que la terra és plana o negaren la llei de la gravetat. Que tot podria ser, en un govern d’analfabets que menyspreen la nostra llengua i on fins i tot, VOX nega el canvi climàtic.
¿Què podem esperar d’un PP (lligat de mans i peus per VOX), en matèria de cultura, quan fa uns anys el conseller Font de Mora va tindre l’absurda idea que a les escoles s’d’impartira l’assignatura, “Educació per a la ciutadania” en anglès? El mateix conseller va voler introduir a l’ensenyament, l’assignatura del Xinés mandarí!! I encara, el mateix conseller va interrompre una sessió de l’Acadèmia de la Llengua (com a comissari polític que era), per pressionar els acadèmics perquè no aprovaren un text sobre la unitat de la llengua. Què podem esperar d’un partit d’analfabets?
El mateix ridícul (pel secessionisme lingüístic) fan els membres de la Real Academia de Cultura Valenciana, que en la seua irracionalitat, han acusat l’arquebisbe de València (per la seua aposta pel valencià, tot i que tímida), de “catalanitzar los Evangelios”, degut a la publicació del llibret, “Evangeli per a cada dia”, editat per l“Arzobispado de Valencia”. Els membres de la RACV han demanat a l’arquebisbe Benavent, que utilitze el “valenciano de la calle” i el “valenciano auténtico”. Però quin és el valencià “auténtico”? El que parlen a Morella, a Elx, o a Ontinyent? O el que parlen els veïns de Vinaròs o els de Dénia? ¿I per què els membres de la RACV no s’atreveixen a demanar a l’arquebisbe que utilitze el castellà del carrer i pel contrari respecten el castellà normatiu? Per posar només un exemple: el Salm 119 parla de la “retama”. Quin castellanoparlant sap què és la retama? I ningú no protesta perquè aquesta paraula aparega a la litúrgia. Per no dir altres paraules que no s’utilitzen normalment (i que no són del castellà de la “calle”), però que són correctes i s’utilitzen en discursos i conferències, com astado, asta, cancerbero, inmarcesible, melifluo, núbil, vagido, zaino, lazareto, zozobrar, Gándara, kilopondio, parusía…. Aquestes paraules castellanes, totalment correctes, no són del castellà del carrer, però no per això són atacades per la RACV.
Si tenim en compte que hi ha molta gent que no ha estudiat la nostra llengua, és normal que no conega paraules en valencià totalment correctes. Encara més, paraules que eren habituals fa un temps, ara algun d’aquests membres de la RACV les trobaran “incorrectes” i “catalanes”, pel fet que hem castellanitzat el valencià. Per exemple hem substituït el rovell de l’ou per la yema. L’aixeta pel grifo. La fusta per la madera. Ja no diem les escates del peix, sinó les escames. No diem que un ferro està rovellat sinó oxidat. Poques persones saben ja que és un albat o un aljub. I així tantes i tantes paraules en valencià que hem deixat morir i les hem substituïdes per castellanismes. ¿Per què els Evangelis en “andalús”, no contenen les paraules de la parla col·loquial? ¿Per què uns Evangelis a Cadis i uns a Salamanca, tenen la mateixa versió i no estan escrits amb el castellà de la “calle”, com volen que estiguin escrits els Evangelis en valencià de la “calle”?
S’imaginen els membres de la RACV que el rei en el seu discursos utilitzara el castellà de la “calle”?
Els membres de la RACV han dit que estaven més a gust amb el cardenal Cañizares que amb l’arquebisbe Benavent. És evident que estaven més a gust amb Cañizares, ja que l’anterior arquebisbe de València feia tota la litúrgia en castellà, marginant per complet el valencià. I això és el que vol la RACV! La desaparició del valencià.
I és que l’objectiu d’aquells que ataquen el valencià (disfressant-se de defensors de la llengua, però sense utilitzar-la mai), és acabar amb el valencià.
Els membres de la RACV creuen que a Zamora i a Bogotà parlen llengües diferents? I per què s’obstinen (irracionalment) a negar la unitat de la llengua que parlem a Vic, Maó, Alcampell i a Alcoi? No és prou clar el dictamen de la RAE i de la RAH?
Per altra part, els membres de la RACV que sempre s’han mostrat partidaris de la legalitat, haurien de recordar que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és l’òrgan estatutari que té les competències en matèria lingüística i no quatre aficionats que en compte de construir i dialogar, acusen i destrueixen. Perquè és una vergonya i una immoralitat que els membres de la RACV acusen l’arquebisbe Benavent de “catalanitzar” l’Evangeli!
Quan l’arquebisbe de València està introduint el valencià a la litúrgia, és perquè sap que, desgraciadament, el valencià continua marginat al si de l’Església. De fet, i segons m’ha comentat un bon amic, ni el funeral d’Emili Marín es va fer íntegrament en valencià, ja que ni el cànon de la missa ni l’Evangeli es van fer en valencià, sinó en castellà, pel fet que a la parròquia de Quart de Poblet no tenien ni el Llibre del Poble de Déu, ni els leccionaris provisionals, ni molt menys el Missal Romà en valencià, encara per aprovar. Però la missa no es va fer en el castellà de la “calle”, sinó en un castellà normatiu. Com volem que l’Església (com fa l’arquebisbe Benavent) utilitze un valencià normatiu. I no com defensen tota una colla d’analfabets (que no és cap insult), que volen que s’utilitze el valencià de la “calle”. Als membres de la RACV els aniria molt bé llegir els sermons en valencià de Sant Vicent Ferrer o la Vita Christi de Sor Isabel de Villena. I també els aniria molt bé anar a Aitona, Alcarràs, Riner, Tortosa o Balaguer i “descobrir” (oh miracle!) que entenen els habitants d’aquests pobles sense necessitat d’un diccionari. Seran capaços els aficionats de la RACV de desautoritzar el dictamen dels membres de la RAE i de la RAH?
Tan respectuosos que diuen que són amb les resolucions judicials, els membres de la RACV haurien de recordar que el 5 d’abril de 2006, el Tribunal Suprem ratificà la unitat de la nostra llengua. Va ser el Suprem que va anul·lar una ordre de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat del País Valencià del 1995 (en mans del PP), que derogava una sèrie d’articles pels quals se suprimia la convalidació dels certificats de coneixement de valencià per la Junta Qualificadora, amb els certificats de coneixement de català dels organismes català i balear. La sentència assenyalava “que la unitat lingüística que conformen el valencià i el català, té un importantíssim reconeixement en el camp científic i acadèmic” (La Veu del País Valencià, 5 d’abril de 2024). Per tant, la Justícia reconeixia la unitat lingüística, que quatre indocumentats volen trencar. Però com deia Jesús, no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure (Jo 9:1ss).
Crec que seria bo que la Conferència Episcopal Espanyola, la Conferència Episcopal Tarraconense i també els bisbes de les Balears, eixiren en defensa de l’arquebisbe Benavent, perquè no se sentira sol, amenaçat com està per aquests llops indocumentats, que només tenen un objectiu: atacar i fer desaparèixer de la nostra societat, el valencià. Com també haurien de mostrar el seu suport a l’arquebisbe de València, el Seminari de Montcada i el Seminari Menor de Xàtiva, els col·legis Sant Tomàs de Villanueva i el Patriarca, el Consell Presbiteral i el Consell Pastoral, els Vicaris Episcopals, el Fòrum Cristianisme i Món d’avui i el Grup Cristià del Dissabte. I encara, els Consells Pastorals de les parròquies de la diòcesis i no cal dir, el capellans (una minoria, certament) que estan a favor del valencià a l’Església. Així com els ordes religiosos, començant pel delegat de la vida consagrada, el P. Martí Gelabert. Seria una bona manera de manifestar la comunió i l’estima fraterna pel nostre arquebisbe, atacat injustament pel sector més intransigent de la societat valenciana, representat pel PP i VOX.
Però no només hauria de ser l’estament eclesiàstic que defensara l’arquebisbe Benavent, sinó també l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura o la rectora de la Universitat de València i el rector de la Universitat Politècnica de València. I encara, les revistes ((en paper i en digital), Saó, Religión Digital, La Veu del País Valencià, Castelló Notícies, Flama, Catalunya Religió, Foc Nou, Cresol, Camacuc, Buris-ana, Vila-Web, El Temps….unes publicacions, algunes de les quals, amenaçades per la inquisició PP-VOX. I per què no? També el PSPV, Compromís, Esquerra Unida, Podem, les falles, els Amics del Corpus, el Gremi de Campaners….I fins tot el diari Levante EMV i la premsa comarcal. Es tracta de defensar la veritat i la ciència, que promou l’arquebisbe Enric, davant la barbàrie dels qui pretenen destrossar i eradicar el valencià de l’Església i de la societat, que és l’objectiu dels consellers i del mateix president Mazon, que mai no utilitzen el valencià.
El correu on podeu enviar el vostre suport a l’arquebisbe de València, és el següent: archivalencia@archivalencia.org
També podeu mostrar el vostre suport a l’arquebisbe Enrique, amb un correu adreçat a la Conferència Episcopal Espanyola (info@conferenciaepiscopal.es) i a la Nunciatura Apostòlica: (nunap@nunciaturapostolica.es).
Per això, jo també estic amb l’arquebisbe Benavent (Vilaweb, 7 d’abril de 2024).
