- PUBLICITAT -

 

Per Josep Miquel Bausset

Cada any el 13 d’agost l’Església celebra la memòria del martiri del capellà austríac, membre de la Companyia de Maria, Jakop Gapp, que va viure un temps a València, on va ser descobert per agents de la Gestapo, deportat a Berlín i assassinat pels nazis.

Nascut el 26 de juliol de 1897 a la ciutat austríaca de Wattens, va ser combatent de la Primera Guerra Mundial en les files de l’exèrcit austríac. Amb la intenció d’ingressar en la Companyia de Maria, Jakop Gapp es presentà amb tota senzillesa al seu superior, d’aquesta manera: “Sóc socialista i vull ser capellà. Si no servisc, m’ho diu de seguida i me n’aniré a casa”. Jakop va iniciar el noviciat en la Congregació de la Companyia de Maria, amb quatre companys més, el 29 de setembre de 1920. El 27 de setembre següent, Jakop va fer la professió temporal i el 27 d’agost de 1925 feu els vots perpetus.

Una vegada ordenat prevere el 5 d’abril de 1930, en les homilies que feia, alhora valentes i audaces, Gapp denuncià el racisme de Hitler, per la qual cosa hagué de fugir d’Austria.

Austria tenia greus problemes i per això els nazis van fomentar el malestar social, del qual podien traure’n profit, ja que ni hi havia ajudes oficial a la població ni tampoc subsidis d’atur. El país tenia 300000 obrers sense treball, i l’atur, que en 1931 era del 15,4%, en 1934 havia pujat al 24,1%, el segon més greu d’Europa després del d’Holanda. El P. Gapp, malgrat que no era economista, intuïa que el nazisme no era la solució a l’atur. Jakop sentia “horror i disgust” pels pressupòsits ideològics del nazisme, com ja havien denunciat el 7 de febrer de 1942 els bisbes austríacs, en una carta pastoral on condemnaven el nacionalsocialisme “com el mal del nostre temps”.

És veritat que en la seua denúncia, Jakop Gap no sempre es va vore comprès. Fins i tot hi hagueren alguns que deien que Jakop exagerava, tant en la seua defensa dels pobres com en la denúncia del nacionalsocialisme. Però Jakop deia que ell no podia callar: “La veritat sempre és la veritat”. Per això quan el director del col·legi li va demanar prudència, Gapp li respongué: “Mire, amb mi no compte. Jo continuaré parlant clar. I si moleste, demanaré el canvi a una altra comunitat”. I és que el director del col·legi, per “sobreviure” i dissimular, va dir que posarien la fotografia de Hitler, que farien la salutació nazi i que es posarien la creu gammada. “El que faça falta”. I Gapp respongué: “Mai portaré jo una esvàstica!”. Així les coses, el 18 de març de 1938 el P. Gapp es traslladà a Freistadt. En el viatge a aquesta ciutat, i davant l’entusiasme de la gent pel nacionalsocialisme, el P. Gapp no tingué cap inconvenient en dir que ell no podia manifestar “cap simpatia pel nou règim”. Més encara, Jakop deia que s’havien d’estimar jueus, txecoslovacs i comunistes.

PUBLICITAT

Com que la cuina  de l’institut atenia els alumnes interns, el P. Gapp es proposà donar menjar gratuïtament a trenta o a quaranta persones sense treball.

Denunciat i seguit per la Gestapo, Gapp va haver de fugir a França, i el 23 de maig de 1939 passà per Irun a Espanya i, després de viure en diverses comunitats marianistes arribà a València el 14 de setembre, per començar a fer classes al col·legi El Pilar, dels religiosos marianistes, on va ser professor de llatí i d’alemany. També a València, en les homilies de les misses que feia, Jakop criticava ben durament el nazisme, afirmant la incompatibilitat que hi havia entre la ideologia nazi i la fe cristiana. Al P. Jakop, enmig de l’ambient nacionalcatòlic de l’Espanya franquista, li semblava  absurd que “el poble espanyol catòlic poguera seguir cegament  l’Alemanya nacionalsocialista”.

És evident que a la capital del País Valencià, i malgrat la distància amb Alemanya, Gapp resultava incòmode per al nazisme. D’ací que els seus dirigents ordiren una trama infame per tal de fer-se amb Jakop Gapp i acabar amb ell.

Tant perillós era Gapp per al III Reich? Quan Himmler, cap suprem de la Gestapo va llegir l’interrogatori que se li havia fet al P. Gapp, digué: “Amb un milió d’hòmens com Gapp, però de la nostra ideologia, dominaríem el món”. I és que Gapp va ser un home lliure i per això va ser perseguit per la Gestapo, la implacable policia secreta nazi, fins que aconseguí la mort d’aquest religiós marianista.

A València, una homilia seua davant la colònia alemanya desperta la ira de la Gestapo. Així, en no poder dentindre’l a Espanya, van preparar una sofisticada trampa per portar-lo a Hendaia. El 1942 dos jóvens alemanys que fingiren ser jueus perseguits pel nazisme, arribaren al col·legi del Pilar de València i demanaren ajuda a Gapp. En la seua extrema sol·licitud per poder ajudar els més necessitats, Gapp es va interessar per ells, naixent així una amistat de la qual s’aprofitaren aquells falsos jueus. Per poder empresonar-lo, aquells dos intrusos convidaren Gapp a anar a Sant Sebastià. Una vegada allí, amb enganys i mentides el feren passar a Hendaia, on fou detingut per la Gestapo, de la qual eren membres aquells dos intrusos que s’havien fet passar per jueus. D’Hendaia portaren el P. Gapp a París, i d’allí a Berlín. Gapp va ser condemnat a mort per un tribunal popular, acusat de traïció, i decapitat a la guillotina, el 13 d’agost de 1943, hui fa 75 anys. El 24 de novembre de 1996, Jakop Gapp va ser beatificat pel papa Joan Pau II.

En una carta que escrigué als seus cosins el mateix dia de la seua execució, Gapp explicava amb detall la detenció i la condemna: “Em van detindre en territori francès el 9 de novembre de l’any passat (1942) em portaren a Berlín i finalment m’han condemnat a mort el 2 de juliol. No vos afligiu per mi. Tingueu ànim i suporteu-ho tot per amor a Déu. Pregue per tots. També pregue per la meua pàtria”.

En la biografia de Gapp, “No cediré”, i també en el llibre “Santiago Gapp. Pasión por la verdad frente al nazismo”, que ha escrit el P. José Mª Salaverri, se’ns presenta Jakop Gapp com un màrtir de la fe, per la defensa de la dignitat de les persones i de la llibertat. I un lluitador pels drets humans, conculcats atroçment per la barbàrie nazi.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -