Cada any en arribar el Nadal, hi ha diverses veus que reclamen deixar de banda la religió i les tradicions cristianes, i així, en defensa d’un pretès laïcisme, no felicitar el Nadal sinó les festes. Per això en molts llocs (en anuncis o llums al carrer) hem passat del bon Nadal, a bones festes. En aquest ambient de “difuminar” el Nadal, el 2017 la Sra. Pilar Gimeno, regidora de Xàtiva per Compromís (i és que Compromís també sap fer el ridícul en aquest tema) va “segrestar” l’àngel del Betlem, per “no ferir susceptibilitats” i per “reduir la càrrega religiosa”.
Enguany ha estat el Sr. Xavier Rius, diputat de Cultura a la Diputació de València (i membre de Compromís), qui també s’ha unit a la “moda” de difuminar el Nadal per defensar el caràcter laic de la institució provincial. I per això s’ha queixat al president de la Diputació pel Betlem de la seu de la Diputació.
El 2015, en un interessant article de Gabriel Janer Manila (Diari de Girona 19 de desembre de 2015) aquest escriptor recordava l’anècdota d’un professor seu d’antropologia que els deia: “No sóc creient però sí practicant”, una frase, certament provocativa, contrària al que estem acostumats a sentir: “sóc creient però no practicant”. Gabriel Janer deia que hui hi ha molta gent que “milita” en l’agnosticisme cristià, ja que són persones que sense ser cristianes, valoren i defensen els principis de justícia social, d’amor i de generositat continguts en el cristianisme que porta el missatge de Jesús de Natzaret, encara que a vegades aquest missatge l’hem desfigurat o prostituït.
La frase provocativa: “No sóc creient però sí practicant”, donava a entendre una realitat irrefutable. I és que les bases que “m’han configurat, que han configurat la vida del meu poble, són d’arrel cristiana”, deia el professor citat per Gabriel Janer. I contava aquesta anècdota: les mares dels alumnes de Rozzano, un poble a prop de Milà, van demanar poder cantar nadales a l’escola. Però el director del centre va decidir renunciar a la festa de Nadal, per subratllar el sentit laic de l’escola i evitar conflictes amb els alumnes d’altres cultures. Les mares i l’AMPA van protestar al director de l’escola per la decisió de prohibir les nadales. Aquest fet va alçar polseguera i va derivar en un debat sobre la defensa de la identitat cultural i la tolerància. Al final, contava Gabriel Janer, va intervindre el primer ministre italià, Matteo Renzi, que va afirmar que a Itàlia, ni laics ni cristians renunciaran mai a la festa de Nadal.
El professor Gabriel Janer recordava també un manifest dels anys setanta del Partit Comunista, on es reivindicava l’ensenyament a les escoles públiques de la Història Sagrada, “ja que el 90% de la cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme”. Com tampoc no es pot entendre sense tindre en compte la cultura grecoromana.
La cultura nadalenca del País Valencià inclou el Betlem de la Pigà o el de Tirisiti, l’adoració dels Reis de la Canyada de Biar, els Faixos d’Onil i les Aixames de Xixona, els enfarinats d’Ibi, el Cant de l’Albà de l’Alcora, el Misteri de Reis de Gata i els Folls del Camp de Mirra. ¿I hem de suprimir els betlems o les cavalcades de Reis que són expressió d’una cultura religiosa?
En un encertat article (Avui 25 de desembre de 2015), el periodista valencià i director de TV3, Vicent Sanchis, reivindicava també la festa de Nadal sense haver de demanar perdó pel fet de celebrar-lo, i Josep Mª Casasús deia que no havíem d’utilitzar eufemismes per parlar del Nadal (Avui 25 de desembre de 2015).
També la periodista Pilar Rahola, gens sospitosa de “beata”, defensava en un altre article (La Vanguardia, 17 de desembre de 2015) la validesa i la importància de celebrar el Nadal, sense disfressar-lo. Rahola escrivia: “Quan jo era adolescent era un clàssic menysprear el Nadal, entès com una festa caduca, religiosa i tradicionalista”. I és que es criticava “la família, concebuda com una estructura reaccionària”. Però amb el pas del temps, aquelles generacions contestatàries “no només celebrem el Nadal, sinó que hem cregut tant en la família”, que hem descobert en ella “una escola de valors”. La periodista acabava el seu article denunciant “una cultura progre mal entesa, que s’incomoda perquè la festa és catòlica –com si dos mil anys de catolicisme no foren la nostra cultura-”. I és que encara hi ha qui creu “que les tradicions són carques, quan són senyals d’identitat”.
I l’escriptor Fernando Trias de Bes (Ara, 7 de desembre de 2015), recordava en un article seu, que el Nadal és la festa cristiana on “recordem el naixement de Jesucrist”. Per això “encara que només siga per respecte a la història i a la tradició judeocristiana a la qual pertanyem, els motius” dels llums als carrers durant aquests dies “han de guardar relació amb el que celebrem”. I és que en determinats carrers de Barcelona, com el Paral·lel, com deia Trias de Bes, s’havien posat llums amb cabareteres i les típiques estrelles d’un camerino. Trias de Bes recordava que el Messies va portar “un missatge d’esperança i d’amor” i “el seu llegat és part de la nostra forma de viure”. Aquest articulista defensava que “cercar un laïcisme legítim no ha de portar-nos a perdre l’essència de les festes ni el seu contingut que, religiós o no, és el sentit del Nadal, un sentit que es manté fins i tot dins del laïcisme”. Trias de Bes acabava lamentant el text de l’Ajuntament de Barcelona, que per anunciar el Nadal deia que és el temps “en que la llum de la ciutat, produïda simbòlicament per la força dels seus habitants, lluita contra la foscor de l’hivern i del passat”. I Trias deia: “Doncs no. No celebrem això. Celebrem el Nadal. No cal creure en Jesucrist per dir-ho. Només en el seu missatge d’amor”.
També l’amic Joan Francesc Mira en un article deia, a propòsit de maquillar el Nadal: “Jo que sóc agnòstic però cristià cultural, pense que és un pas més cap al desastre de la banalitat universal sense memòria”. L’amic Mira m’escrivia el 2017 un mail que amb el seu permís vull reproduir: “Per a mi és molt trist, cada any, comprovar l’estupidesa cultural i històricament suïcida, de tants suposats “progres”, “laics” o gent que es diu d’esquerra, que pretenen deixar sense contingut una festa que, sense el fonament cristià, resulta buida i banal”. Mira continuava així: “Així el Nadal seria només menjar i beure, fer gresca, consumir i tot això…. una pena. Només faltava el “Papà Noel”, vingut des dels boscos boreals, a substituir els nostres pobres pastors de Betlem i els entranyables Reis de sempre. En fi, estimat”, em deia l’amic Joan Francesc, “que entre els fidels profunds com tu i els teus companys i els cristians “practicants” i culturals com jo, no sé si aconseguirem aturar el disbarat destructiu d’una “laïcitat” mal entesa i pitjor aplicada”.
Alguns s’entesten en difuminar o maquillar el Nadal, com si els vora huit-cents anys de cultura cristiana, com diu Pilar Rahola o Trias de Bes, no hagueren configurat el passat i el present del País Valencià. Per això no es pot invisibilitzar ni traure de l’espai p´´ublic el fet religiós.
Suprimir tota referència religiosa al Nadal seria, com va fer el PP valencià, suprimir del 9 d’Octubre tota referència al bon rei Jaume I i als repobladors catalans que al segle XIII ens portaren la llengua, la civilització i la fe. Per això he trobat tant encertat que el conseller Vicent Marzà i el regidor de Castelló de la Plana, Enric Porcar, participen any rere any, sense cap mena de vergonya, en el Betlem de la Pigà. O les nadales tradicionals a l’Ajuntament de València. O el Betlem que instal·là Pedro Ródenas l’any passat 2017 a les seus de la Presidència de la Generalitat del País Valencià, de la Vicepresidència i de les Corts Valencianes.
Per altra part, si la presència del Betlem pot ferir susceptibilitats, el diputat Xavier Rius hauria d’eliminar també el 9 d’Octubre, ja que pot ferir la susceptibilitat dels musulmans, pel fet que aquest esdeveniment va suposar la derrota de l’Islam per part del rei Jaume I.
I és que hi ha molta gent que és creient però no practicant, però també n’hi ha molta més que és practicant sense ser creient, i per això celebra el Nadal. Per això el papa, en la seua Carta Apostòlica sobre el valor del pessebre, ens diu que “davant el Betlem, la ment, espontàniament, va a quan érem infants i esperàvem amb impaciència el temps per començar a construir-lo”. El papa també ens encoratja a fer realitat “la bella tradició de les nostres famílies que en els dies previs al Nadal preparen el pessebre”. El papa finalment, diu en relació a aquesta tradició del pessebre: “Confie que, allí on haguera caigut en desús, siga descoberta de nou i revitalitzada”.
