Com va passar anteriorment amb els repetidors de TV3 al País Valencià, el 2015 el govern de l’Estat (en aquell moment en mans del PP) també actuà amb prepotència contra la llibertat d’expressió, obligant ACPV a tancar Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Certament que aquella actitud de censura per part del PP no era nova, ja que des del gener de 2007 la Generalitat del País Valencià (també en mans del PP) tancà els repetidors de TV3 de la Carrasqueta (l’Alacantí), La Llosa de Ranes (la Costera), Alginet (la Ribera) i Morella (Els Ports), privant a milers de valencians poder vore una televisió que parla com nosaltres.
No he entès mai aquells que, en un món globalitzat, pretenen posar barreres a les ones de ràdio o de televisió, a no ser que el motiu d’eixa censura siga la por a la llibertat. ¿Com és possible que una societat (i un govern com el del PP) que deia que defensava la llibertat com a base de la convivència i del progrés, negara la lliure difusió de les ones de ràdio o de televisió? ¿Com s’entén que en ple segle XXI, alguns intenten alçar barreres per interferir una televisió i una ràdio que parla la nostra llengua i que ofereix una programació atractiva, interessant i sense manipulació?
Per poder vore TV3, amb els repetidors impulsats per ACPV, milers de ciutadans ens vam mobilitzat per fer possible una Iniciativa Legislativa Popular (amb 670.000 signatures recollides) perquè s’aplicara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest text estableix que els governs signants, han de garantir (sense cap entrebanc jurídic) la recepció de ràdios i de televisions que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguen administracions diferents. Cal dir que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries va ser signada el 1992 pel Govern de Felipe González i ratificada pel Congrés de Diputats l’any 2000, amb José Mª Aznar de president del Govern.
¿Per què en ple segle XXI no s’afavoreix una televisió i una ràdio sense fronteres? ¿O és que es pot frenar la lliure difusió de la nostra llengua? Com molt bé deia el Sr. Ximo Puig, l’alcalde de Morella el 2010, l’actitud de la Generalitat “no s’ajusta a la manera moderna d’entendre la comunicació, perquè en un món global, la cosa raonable és que cada ciutadà tinga la llibertat d’elegir els continguts que vol consumir”. Però curiosament, l’alcalde de Morella és l’actual President del País Valencià, que no fa res perquè els valencians puguem vore TV3. I que diu “amén” a allò que ve de Madrid.
Fa un any (Ara, 6 de juliol de 2019), el president Puig va assegurar que està “segur” que TV3 i À Punt compliran l’acord de reciprocitat i que les dues cadenes es podran vore als dos territoris. El president Puig va fer aquestes declaracions a Catalunya Ràdio el 5 de juliol de l’any passat, afirmant que el Consell està buscant “el moment oportú”, per fer efectiu aquesta reciprocitat. ¿Encara no ha trobat el Govern Valencià el moment oportú per fer possible que els valencians pugam vore TV3?
A l’entrevista d’ara fa una any, el president Puig afirmava: “Ja vorem quan és possible”. I pel que es veu, encara no és possible.
Cal dir que el Govern Valencià ha demanat al govern de espanyol (amb la boca xicoteta i per no molestar el Sr. Pedro Sánchez, m’imagine), la concessió d’un segon múltiplex que facilitaria la recepció de TV3. A vore si “el moment oportú” arriba a la fi dels temps.
Amb l’acció de clausurar els repetidors, el PP va impedir (i ara ho fa el PSOE, amb la complicitat del Govern Valencià) que els qui volem vore TV3 i escoltar Catalunya Ràdio ho puguem fer. És qüestió de legalitats o de por a la llibertat?
Com va dir l’escriptor Joan Francesc Mira pel que fa al repetidors que es van clausurar, “el que és greu és la destrucció d’una possibilitat real existent, assumida i aprofitada per moltíssima gent”.
Si aquest estat fóra un estat normal, el govern espanyol, en compte de tancar ràdios i televisions, afavoriria la llibertat d’expressió. I és que la censura mai no és un factor de convivència i de llibertat. Perquè qualsevol retallada de l’oferta informativa és un empobriment de la cultura i un pas cap arrere en els drets dels ciutadans. I és per això, precisament, que el Govern del PP va prohibir les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio. I desgraciadament, també el govern de espanyol, ara en mans del PSOE i amb la passivitat del govern del Botànic, continua impedint als valencians que veiem TV3.
El PP retallava drets sanitaris i educatius i també la llengua i la llibertat d’expressió. I és que tenien por a la llibertat. El que no m’esperava és que el PSOE, amb el Sr. Puig, després de més de cinc anys de govern del Botànic, continuaria impedint (com el PP) la recepció de TV3 al País Valencià.
El Consell Valencià de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ¿no tenen res a dir davant la passivitat i indiferència del Govern Valencià?
Per altra part, el silenci dels bisbes valencians davant l’atac a la llibertat d’expressió és ben eloqüent. Silenci de complicitat, que confirma l’animadversió de l’episcopat valencià per la nostra llengua. Però si en compte dels repetidors de TV3 s’hagueren clausurat les emissions de la Cope o de 13TV, els bisbes valencians ja haurien denunciat la censura i la persecució del govern.
