PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

Hi ha qüestions particularment delicades per a les persones d’una comunitat, autèntics tabús que moltes vegades s’eviten, i es guarden al caixò d’una manera socialment terapèutica per tal d’eludir un conflicte en alguns casos dramàtic entre veïns, amics, famílies… com ara la sempre polèmica normalització toponímica, proposada dijous 21 al ple del consistori.

I tu d’on ets, mante? De Castelló? De Castelló de la Ribera? De Vilanova/Villanueva de Castelló? De quantes maneres diferents pot respondre un sofrit ciutadà castelloner a una qüestió tan senzilla com ubicar sa casa?

Com a castelloner d’adopció —i molt feliç en aquest fascinant poble i amb tot el seu veïnat—, jo faig una lectura d’aquesta controvertida qüestió amb certa perspectiva, possiblement des d’una posició més pragmàtica pel fet de no haver viscut la virulència d’altres temps pretèrits que, tanmateix, sí que recorda, per a bé o per a mal, la majoria dels ciutadans, els de tota la vida.

Així mateix, sóc conscient que aquesta voluble indefinició toponímica és un tema extremadament sensible pels nostres veïns i, a més, va estar una font de conflicte social en el passat, la qual tendeix a polaritzar opinions enfrontades, molt assentades al poble des de fa ja dècades. Per tant, cal tractar-la amb un escrupolós respecte, atès que no és una qüestió intranscendent: es tracta de definir com s’anomena (rà) el teu poble, amb tot allò què implica pel que fa a la identitat col·lectiva de pertinença a una comunitat, com a la projecció del poble a l’exterior. Així doncs, es tracta d’un assumpte rellevant pel poble amb implicacions socials, polítiques i, i per descomptat, identitàries.

Més enllà de l’àmbit local, m’he trobat per exemple que a l’hospital Clínic de València únicament et trobaven al registre per Castelló de la Ribera, exactament igual que si necessitaves fer una gestió amb cert operador mòbil; d’altra banda, hi ha una coneguda aplicació de l’oratge per a mòbil, on pots descarregar-te ambdues, i així tens alhora en el teu smartphone Castelló de la Ribera i Villanueva de Castellón, els quals oferien, òbviament, la mateixa predicció meteorològica. Redundant? Kafkià? O simplement ridícul?

Tot i això, hi ha un cert consens social, consolidat i estable sobre el topònim Castelló; no molesta ni incomoda, no és humiliant ni indignant —si se’m permet els adjectius— per a ningú al poble. Evidentment, el topònim final passa de manera indefugible per contenir el vocable Castelló: és iniciàtic, fundacional i, per descomptat, la imatge icònica del Castellet marca la identitat del poble formant un element substantiu, que no es pot deslligar de l’imaginari col·lectiu de totes les generacions de castelloners des que Jaume I va fer servir el castellet com a defensa al segle XIII —llavors, per la seua funció de control defensiu, s’anomenava, illo tempore, Castelló de Xàtiva—.

No és desitjable, per tant, resoldre ja i per sempre aquest mal de cap intergeneracional, causa d’un conflicte estèril? No sembla raonable aplegar a una solució de pacificació responsable, cedint generosament totes les parts en benefici d’un acord de consens?

Deixem, en fi, que la filologia, el sentit comú i, sobretot, la sensibilitat de la ciutadania castellonera posen un punt final consensuat a aquesta vel·leïtat històrica. Per Castelló i pels castelloners i Castelloneres.

Antonio Bataller Teruel

- PUBLICITAT -