INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Amb el seu permís vaig a fer el que he dit, no és perquè ho necessite, no és perquè m’ho demane el cos, no és perquè no sàpiga a qui dir-li-ho, és simplement perquè algú ho ha de contar…

Que què és el que m’atabala?, que és que no em deixa concentrar?, doncs, és simplement una evidència, molt difusa, molt dispersa, però real…

El cap de setmana passat, varem tenir al nostre poble un munt d’activitats molt variades, xerrada, esport , concert… un cap de setmana complet,  i sense més dilació vaig a resumir-lo i intentar transmetre allò que m’ha condicionat desprès d’haver-ho viscut.

Divendres al primer pis de l’obrera Tobies Grimaltos ens va delectar amb una xarrada, fifty-fifty, difícil i popular, tradicional i innovadora, transgressora i  correcta,  la sala d’estudis de la  biblioteca, plena de gom  a gom va anar assaborint els  tastets filosòfics  d’una de les primeres autoritats en aquest segment del coneixement . La idea era arriscada i va sortir bé, parlar de filosofia AJUDANT-SE EN ALGUNES FRASES POPULARS D’ESTE MERAVELLÓS POBLE ON ENS HA TOCAT VIURE, sentir una explicació filosòfica  amb frases tan nostres  com les que ens va triar, dóna al menys….que pensar…

PUBLICITAT

Dissabte va ser l’esport,  Duatló escolar, més de tres-cents xiquets i xiquetes participant, una gran festa, sense poder evitar-ho vaig recordar Jose Ramon Pous, el metge dels xiquets/es, solia atendre molts actes esportius, i una anècdota com la tardança de l’ambulància, va provocar el mateix retard que l’última prova en la qual el recorde. Caldria repensar-nos aquesta ordenança, perquè no pot ser, actes tan ben organitzats i preparats, que puguen esdevindre malbé sense haver un directe culpable.

A la nit, amb un temps primaveral, presentació fallera, soroll, música, festa al carrer, traca…

Diumenge, a les sis del matí formaven els voluntaris del duatló, organització perfecta  i solvent, gran nivell entre el participants, un campió del món entre ells, avituallament de fruits secs, cítrics, plàtans, entrepans d’embotit i sandvitxs, begudes, carrers tallats amb gent responsable a les cruïlles, tot convenientment  supervisat…

Però encara quedava un acte  en aquest cap de setmana tan poc corrent, o sí que ho és? Perquè un concert de la Lira, és un esdeveniment prou habitual al nostre poble, però no, cregueu-me, també va ser especial, percussió, fusta, metalls i corda en número convingut, acompanyaven les ‘Whot’, autentiques referents de la música d’entreteniment, no exempta de qualitat, banda i mestra i  protagonistes al concert, gaudiren i feren gaudir un públic entregat des de la primera nota, que no regala els aplaudiments… que va quedar satisfet, però amb ganes de més.

Bo, ja ho he dit, estic orgullós, però, encara no he dit  el per què,  ja que per damunt de tot, el que més he valorat, no ha estat la diversitat dels actes, que també, la qualitat d’aquests i la seua organització que sí, que és innegable, però el que més, és un denominador comú, Tobies, GMEC, Aliaga, Sandra, i a tots aquells que no puc nomenar, tots són bons, destacats en allò d’ells i són  com tu i com jo… de Castelló…

- PUBLICITAT -