El 20 d’octubre del 1982, al voltant de les 19 hores, la presa de Tous es va enfonsar, i va causar la catàstrofe més gran de la Ribera. A conseqüència del col·lapse del dic situat a l’entrada del Xúquer a la comarca, huit persones van perdre la vida, es van produir milionàries pèrdues materials i la comarca va quedar sumida durant anys en una situació de ruïna total.
La presa es va esfondrar perquè no es van poder obrir les comportes dels alleujadors. Aquesta va ser la causa que va fer que els 120 milions de metres cúbics d’aigua embassada eixiren catapultats en un curt període de temps, i agreujaren els efectes de la inundació als pobles aigües avall del pantà. Així ho va declarar provat la sentència del Tribunal Suprem, que va considerar acreditat que el cabal màxim d’entrada a l’embassament haguera pogut ser absorbit si les comportes hagueren estat obertes.
Però, per què no es van poder obrir les comportes? Una concatenació de factors negatius va impossibilitar-ne l’obertura. Primer, a causa de les pluges torrencials, el sistema elèctric d’obertura d’aquestes no va funcionar. Un fet previsible, en tot cas. Va ser més greu que l’únic grup electrogen auxiliar disponible, un dels tres que havien d’haver-hi a la presa, ja que els altres dos des de feia temps estaven inutilitzats per avaries, estiguera ja inundat a les 8 del matí perquè era en una passarel·la situada sobre el got de l’embasament, a la cota 88. Segon, quan es va intentar l’obertura manual, la maneta es va trencar per efecte de la pressió de la gran quantitat d’aigua acumulada. En qualsevol cas, segons declaracions de l’enginyer de projecte Salvador Madrigal, «un home hauria tardat més de 30 hores a obrir-les» completament. Tercer, quan es va dur un grup electrogen a la presa, la mànega elèctrica es va quedar curta i no es va poder connectar-la a les comportes.
L’alt tribunal va desestimar l’argument de l’Estat que la catàstrofe va ser provocada per «força major» i va confirmar una actuació estatal negligent, posada de manifest davant la insuficiència de les mesures d’inspecció. Els danys s’haurien evitat, en part, si no s’haguera produït l’enfonsament de la presa, en haver funcionat correctament els mecanismes d’obertura de les comportes i si s’hagueren complit els deures de vigilància, control i salvament.
L’onada que es va produir després del trencament va ser d’uns 16.000 metres cúbics per segon i va assolar les poblacions. A més, la riuada va trobar la muralla de l’AP-7 i la línia ferroviària i va retornar novament enrere. Tres onades d’aigua, perquè a la comarca plovia sobre mullat des del dia anterior, quan els pluviòmetres van començar a marcar rècords històrics.
Cent vint milions de metres cúbics d’aigua, finalment, que van arrasar 30 pobles al llarg de 53 quilòmetres a la Ribera. De Tous a Cullera. Una immensa llengua d’aigua que es va engolir la comarca i va provocar 8 morts, 300.000 damnificats, dos pobles (Gavarda i Beneixida) traslladats d’ubicació i 360 milions d’euros en danys. 15.000 persones van prestar ajuda (entre Exèrcit, Bombers, Guàrdia Civil i Creu Roja) perquè les zones afectades recuperaren la normalitat.
Després d’un llarg periple judicial, la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem va tancar jurídicament el cas Tous amb una sentència dictada el 1997 en la qual condemnava l’Estat a pagar 1,2 milions d’euros en indemnitzacions a les famílies dels huit morts davant la insolvència de l’únic acusat pel trencament de la presa.
Fonts: «Trenta-sis anys de la catàstrofe de la pantanada de Tous», Diari La veu, 2018
