Amb aquesta contundència s’expressava ahir dilluns el Sr. Pedro Sánchez, president del govern espanyol en funcions. Les seues declaracions (Levante, 14 d’octubre de 2019) s’assemblen molt a les que va dir, amb una gran satisfacció, l’aleshores vicepresidenta del govern la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, quan digué que el govern del Sr. Rajoy havia “descabezado” l’indepedentisme. I al final va ser ella la que va ser “descabezada” pels seus mateixos companys. I és que ja ho deia l’escriptor Josep Pla: “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”.
El Sr. Pedro Sánchez (com la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría) deu ser molt il·lús per pensar que amb la presó i la condemna dels líders independentistes ja s’ha acabat el Procés. Potser s’hauria acabat (i no n’estic del tot segur) si el Tribunal Suprem ens haguera tancat a la presó als més de dos milions de persones que vam votar l’1 d’octubre de 2017.
I és que criminalitzar i penalitzar les idees, les manifestacions i la protesta, és propi d’un estat totalitari. Per què els Jordis són a la presó? Per la concentració del 20 de setembre de 2017? ¿Que ara no podrem manifestar la dissidència o el malestar envers uns polítics que es pensen que són el “sursumcorda”? Ens volen muts i a la gàbia?
A més de prohibir l’expressió d’un malestar, la sentència ha suspès de les seues funcions com a diputats i senadors els líders independentistes, que no podran presentar-se a les eleccions del 10 de novembre. Aquesta infàmia ja la vam viure fa uns mesos, quan els vots de la mesa del Congrés i del Senat (sis o set) va suspendre els polítics independentistes en contra dels milers de vots que els van elegir.
La sentència del Procés ha estat desproporcionada i molt dura. Fins i tot el diari britànic, “The Guardian” ha dit en relació a aquesta condemna als presos polítics: “Els presos avergonyeixen Espanya”. I és que després de dos anys de presó preventiva, com diu “The Guardian”, l’empresonament per part d’Espanya dels líders nacionalistes catalans, “ha deixat en xoc Europa”. I per què el silenci i la indiferència dels governs europeus després de l’1 d’octubre de 2017? Sí que és veritat que la Justícia europea no s’ha agenollat davant les pretensions dels qui volien l’extradició del president Puigdemont i dels altres polítics exiliats.
Per altra part, el Sr. Sánchez no en té prou en fer el ridícul quan creu que s’ha carregat l’independentisme. També ens ha dit que “el acatamiento” de la sentència condemnatòria “garantiza el íntegro cumplimiento” de les penes imposades als líders independentistes. Seria bo que el Sr. Sánchez recordara l’indult als Srs. Barrionuevo i Vera, ministre i secretari d’estat, respectivament, amb el govern del PSOE i condemnats pel cas GAL. I és que el PSOE va indultar 13 policies i guàrdies civils (i el PP, 26), condemnats per tortures (Público, 20 d’abril de 2017). I pel contrari, els Jordis han estat condemnats a 9 anys per pujar damunt un cotxe de la guàrdia civil i manifestar-se pacíficament.
Finalment, el Sr. Cantó, que no pot ser menys nacionalista que el Sr. Sánchez, ja ha dit (Levante, 15 d’octubre de 2019), que exigirà “mesures” perquè les associacions que han protestat al País Valencià contra la sentència, com ACPV o Escola Valenciana, “no reben ni un euro de diner públic”. Per si no sabíem ja quina és la política de Cs: acabar amb les protestes i les manifestacions.
Amb tot, ni el Suprem, ni el Sr. Sánchez, ni la Sra. Sáenz de Santamaría, ni el Sr. Cantó, no podran acabar amb l’independentisme. I per tant, ni el Suprem ni els polítics del PSOE, del PP o de Cs, no poden decidir ells tot sols, (sense comptar amb els partits independentistes) el futur de Catalunya. ¿Caldrà recordar, de nou, les paraules de l’aleshores príncep Felip quan digué: “Catalunya serà la que els catalans vulguen que siga”?
Que es traga del cap el Sr. Sánchez i els seus amics, la idea del “naufragio de un proyecto político fracasado” pel que fa a l’independentisme. Per no recordar-li al Sr. Sánchez el que va decidir el PSOE al congrés de Suresnes, quan aquest partit defensava “la llibertat dels presos polítics i sindicals, el dret de reunió i d’expressió, el dret a la vaga i a la manifestació i el dret d’autodeterminació dels pobles”.
Per cert: si com va dir el Sr. Rajoy, l’1 d’octubre no se va celebrar cap referèndum si no que només va ser un pícnic, a què ve ara aquesta sentència tan venjativa?
