- INFORMACIÓ -

 

Per una intervenció quirúrgica d’una germana meua, l’he acompanyada tres dies a l’Hospital La Ribera, d’Alzira. Durant la seua estada en aquest centre sanitari, he pogut comprovar la gran professionalitat i la gran sol·licitud d’aquests sanitaris de la planta quarta de l’hospital. Metges com el Dr. Fernández García i infermeres i infermers extremadament  atents i que fan un treball abnegat i esforçat.

PUBLICITAT

Allò que és inadmissible són les condicions de treball d’aquestes excel·lents infermers, com Luis, que va fer 12 hores de dilluns al matí al dilluns a la nit i que el dimarts a la nit començà un altre torn de 12 hores més. És a dir: en 48 hores (de dilluns al matí al dimecres al matí, que acabà el torn de les 12 hores a la nit), en va fer 24. I com ell, a la planta quatre, també, entre d’altres, una infermera d’Algemesí, una altra de Carlet i una altra de l’Alcúdia, totes elles excel·lents professionals, amb una gran humanitat pels pacients, però amb una situació laboral estressant degut a les hores seguides de treball. Però no són només les infermeres de la planta quatre. Tinc una neboda, Marisa, que treballa a la Ribera i que també fa torns esgotadors. I jo em pregunte, després de vore treballar aquestes persones: ¿quin ministre, conseller, membre del Suprem o del Constitucional treballa 12 hores seguides i l’endemà, a la nit, 12 hores més? El President Ximo Puig o el president Pedro Sánchez aguantarien aquest horari tan carregós, de 12 hores seguides de faena?

No és just que aquests metges i infermeres, amb el seu treball tan important i tan essencial, hagen de fer torns de tantes hores. Infermeres que durant el dia han d’atendre 10 malalts cada una d’elles i durant la nit, 15, cosa que és una barbaritat. És per això que van tan estressats aquests bons professionals. I és per això que acaben cremats i esgotats per un treball que fan a gust, sí, perquè tenen vocació d’ajudar els altres, però que és excessiu i que els supera. No és estrany que moltes d’aquestes infermeres se’n vagen a altres països, on els ofereixen millors condicions de treball que al País Valencià.

A més, aquests grans professionals de la sanitat han de fer la faena molt concentrats, perquè han de donar la medicació adequada a cada malalt, sense equivocar-se i han de fer les cures amb precisió, han d’estar sempre a punt per a qualsevol emergència, han d’acudir a les habitacions dels malalts sempre que són cridats.

Quan un fuster, fent una cadira, s’equivoca de fusta o de clau, ho canvia sense problemes. Però una infermera no pot equivocar-se de medicació, ha d’atendre bé els malalts i fer-ho a consciència.

Durant el primers mesos de la pandèmia, cada nit, a les huit, eixíem a aplaudir el treball excel·lent de metges, infermers i farmacèutics. I la Generalitat concedí a aquests bons professionals, l’Alta Distinció. Molt bé. Però els metges i les infermeres no necessiten ni aplaudiments ni l’Alta Distinció. Necessiten més recursos econòmics i per tant, reforçar la plantilla, perquè facen el seu treball sense que acaben esgotats per una faena abnegada i heròica.

Els professionals de la salut de la planta quatre de La Ribera, (i de tots els hospitals del País Valencià), necessiten millors condicions de treball i per tant, que el govern valencià els tinga en compte, que no s’oblide d’ells i que, degut a la seua faena tan dura i de tanta responsabilitat, es vegen recolzats i reforçats amb una ampliació de plantilla. Són ells els que salven vides i ens cuiden quan estem malalts i no podem deixar que treballen en condicions inhumanes.

Deixarem els metges i les infermeres sols, abandonats, cremats per un treball tan intens? El govern valencià té la paraula: deixar que continuen com ara, esgotats, o bé invertir més en sanitat.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -