Em va agradar molt aquesta expressió de l’homilia de mossèn Lluís Suñer en la festa de Sant Narcís d’aquest any.
La festa, com digué mossèn Suñer, “és alguna cosa més que un bon repic de campanes o un bon dinar o sopar”. La festa (i també la vida) necessita un sentit. Com digué mossèn Suñer, “la festa és celebració joiosa comunitària, que fa possible que ens trobem amb familiars i amics”. I que tamb´ens trobem comunitàriament celebrant la nostra fe. I és que “tot el que és festiu tendeix a celebrar-se”, tot i que sovint “estem buidant de sentit la nostra vida social, cultural i fins i tot cristiana”. Per això, buidant de contingut la vida, “ens trobem que sovint no sabem què celebrem. O simplement no celebrem res”. I és que quan perdem el sentit de la vida, ens pot passar el que deia el poeta: “Per què volem cançons si no tenim raons per cantar?”.
Les paraules de mossèn Suñer, “Hem d’omplir la vida de sentit”, m’han fet pensar en aquelles festes que estan buides de contingut (i per tant, de sentit) i que sovint substitueixen altres festes que, des de sempre, hem celebrat, sabent, a més, què celebràvem. Pense per exemple en la festa de Tots Sants i dels fidels difunts, aquest 1 i 2 de novembre, amb la pregària pels difunts (aquells éssers estimats que sabem que han passat al món de Déu), la visita als cementeris, els panellets, els moniatos i les castanyes, i que molta gent ha substituït per l’insípid i importat Halloween. I és que els cristians no celebrem els morts, sinó els qui viuen amb Déu, pel fet que “Déu no és un Déu de morts sinó de vius” (Lc 20:38).
Com deia mossèn Suñer en la festa de Sant Narcís, “hem d’omplir la vida de sentit en tots els seus aspectes: el treball, l’amor, la sexualitat, la política, la festa”. I per “viure humanament ens cal el pa de l’esperit: criteris, cultura, valors com la justícia, la pau, el respecte, el bé”.
Com deia mossèn Suñer, “el contingut profund de la festa no són els focs artificials” tot i que “ens fan mirar amunt i contemplar la bellesa i l’harmonia dels colors i de les figures”. El contingut profund de la festa, com deia mossèn Suñer, “és el que creiem en el fons de la nostra vida”. Per això els cristians, aquest 1 i 2 de novembre, no celebrem la mort, sinó la vida d’aquells que ja han arribat a la plenitud de l’amor de Déu, sabent que si Jesús va ressuscitar, també nosaltres ressuscitarem. Els cristians, com deia mossèn Suñer, hem de ser “testimonis de Jesús i del seu Evangeli amb paraules i fets”. I per això hem de ser testimonis de resurrecció. No de mort. D’ací que els cristians, en aquesta festa de Tots Sants i dels Difunts, aquest 1 i 2 de novembre, no celebrem l’insípid Halloween, en un culte a la bruixeria i l’esoterisme, sinó que recordem aquells que hem estimat i que ja viuen amb Déu.
Les benaurances, que són proclamades a l’Evangeli aquesta festa de Tots Sants, són una crida a viure, com a deixebles de Jesús, la humilitat, la pobresa, la netedat de cor, el compromís per la pau i la justícia, uns valors que no contemplen ni el Halloween ni cap de les festes que, frívolament, van envaint les nostres tradicions cristianes.
Celebrar la festa de Tots Sants és viure ja (i fer present enmig nostre) la comunió dels sants, com diem en el Credo. I celebrar la memòria dels difunts és viure la nostra vida amb confiança i esperança, sabent que la mort no té l’última paraula. Millor encara: que la mort, com la mort de Jesús, és vençuda per la vida. Que la mort no pot empresonar la vida, com la tomba de Jesús no va poder encadenar aquell que era el camí, la veritat i la vida.
Com deia el papa Francesc a l’audiència del 7 d’abril de l’any passat, “el vincle d’oració entre nosaltres i les persones que han assolit la plenitud de la vida, l’experimentem ja ací en la vida terrena”. Per això ens alegrem amb els sants que, tot i no estar als altars, ja viuen la plenitud de la vida. Sants que tots hem conegut, hòmens i dones de cor bo, humils, nets de cor, amables i afables, que han defensat la justícia i la pau.
La festa de Tots Sants i dels difunts ens encoratja a viure esperançats, joiosos i alegres, no amb cara del frívol i superficial Halloween, (una festa invasora i importada) que només celebra la mort. Nosaltres, els deixebles de Jesús, a diferència del Haloween, celebrem la vida per damunt de tot, la resurrecció de Jesús i la nostra futura resurrecció.
