CN | Pedro Domínguez
Les pluges torrencials formen part del nostre clima mediterrani i, per tant, són inevitables. No obstant això, la gran catàstrofe de la Pantanada de Tous va multiplicar els danys habituals d’aquestes pluges per diverses raons:
-
- Les muntanyes situades aigües amunt estaven recentment cremades i no van poder retenir l’aigua de la pluja, afavorint-ne el desbordament.
- Al pantà de Tous, el sistema de comportes va fallar, i, quan es va omplir, es va desmoronar en poques hores, alliberant una quantitat massiva d’aigua.
- A més, l’autovia que travessa la zona no disposava d’un sistema de drenatge adequat, fet que va incrementar el nivell de l’aigua en molts punts.
A tot això, es va afegir la mala informació proporcionada pel govern civil, que va complicar encara més la gestió de l’emergència. Sense aquests problemes d’origen antròpic, és probable que el nivell de l’aigua no haguera arribat ni a la meitat del que va aconseguir.
Llavors, hem après alguna cosa d’aquella tragèdia?
Si observem com hem gestionat el clima i els ecosistemes des d’aleshores, sembla que no. De fet, els problemes que afrontem ara, com el canvi climàtic i la degradació del medi ambient, podrien generar desastres molt més greus que la Pantanada. Per tant, és imprescindible que adoptem mesures serioses per protegir la Natura, ja que els desequilibris actuals continuen creixent i podrien tenir conseqüències devastadores per a nosaltres.
La imatge adjunta mostra les terres de Sumacàrcer pocs mesos després de la Pantanada, quan un grup de joves vam anar en bicicleta a veure de primera mà les destrosses que havia causat.
PD: A casa meua, l’aigua va arribar fins als 3,45 metres. Sort que era una construcció antiga i el primer pis estava elevat…
