Primer concert de la Banda Jove de la Societat Musical ‘Lira Castellonera’ després de guanyar el certamen de Castellar-Oliveral que per cert guanyaren el certamen sense presentar-se més d’un terç de la plantilla, ja que la inscripció era per a 45 places i molts dels components de la citada formació, en un acte de entrega i sacrifici, cediren el seu lloc perquè amb un número més reduït de components representaren la citada formació.
Els primers sacrificats foren els músics que encara no tenien formalitzada l’entrada en la Banda Jove, i després un nombrós grup d’intèrprets als qui la directiva només els pot donar les gràcies per la seua mostra de grandesa.
Un Certamen es guanya, si el presentes, i… si vas preparat, com va demostrar la nostra formació en la localitat veïna de la capital, però reiterem la gratitud als qui ens representaren, als qui se sacrificaren a no actuar, i a tots…els presents i absents del citat certamen, els quals treballant amb Raül Seguí a tots el nombrosos assajos que han hagut de realitzar, prepararen el camí d’este meritori concurs i poder-lo guanyar.
Gran part dels absents al certamen esperaven nerviosos l’inici de l’acte, que als sons de ‘Pompa i circumstància’ d’Edward Elgar, com a fons melòdic rebia els nous músics que pujant a l’escenari els era entregat simbòlicament l’instrument de mans del seu mestre i un diploma recordatori per part del President de l’entitat En Vicente Climent.
Centrant-nos en el concert interpretaren sota la batuta del seu director:
Vals de Juan Meseguer
Febrer pasdoble de J. Calatayud
Aitana pasdoble de Tomás Olcina
Pasodoble para Paco Alcalde pasdoble de Joaquín Rodrigo
Estampes valencianes de José León Alapont
La Fortaleza d’Andrés Álvarez
Himne de l’Escola de Música Lira Castellonera de Faustino Candel
Meritoris foren tots els solos interpretats, exhibint tècnica i preparació, molt diferent, la resta de la banda, la qual com es va presentar molt relaxada, costant-los als músics concentrar-se en els valsos, millorant conforme avançava el concert.
Unes emotives paraules del director, expressaren el sentir i la importància del fet de guanyar un certamen i celebrar-ho, sense exageracions, simplement cantant, un detall molt reconegut per tots els assistents al III Certamen Castellar-Oliveral, i que marca la personalitat que ens ha d’evidenciar, el mateix himne cantat per músics i públic tancava l’acte i ens traslladava a la setmana que els músics estan de festa, encara que el carrer el tenen en alt.
Valerià Benetó
