Francesc Benetó en Castelló…
De la Plana. El proppassat dia 27 de novembre, després de dos intensos dies de convivència, classes magistrals, i altres de caràcter més personalitzat, així com un atapeït programa amb participació de més de dos-cents alumnes inscrits i una representació internacional de professorat de corda, es va desenvolupar a la capital de la Plana el “String Meeting” que coincidint amb el vint-i-cinqué aniversari de la institució que els rebia, El Conservatori Superior de Música “Salvador Giner” del 25 al 27 de novembre per diverses circumstàncies, Castelló va estar present, per participar, organitzar, aportar continguts i tancar la trobada amb la conferència pronunciada pel professor Nuno Soares sota el títol de: “Francesc Benetó el violinista coronat per Euterpe”, intervenció que en uns dies publicarem integra, i de la que hui oferim un resum.
Nuno Soares professor en la Universitat d’Aveiro, investigador, musicòleg, intèrpret, és el recuperador de la figura i obra del nostre paisà Francesc Benetó, lluny queda ja aquell 2012 en el que va acabar la sequera (sols cinc línies a la història de Martí Soro, més el treball dels jocs florals de Ribes Agrasot) pel que al nostre més internacional músic de finals del XIX i meitat del segle XX va acaparar tota l’atenció d’aficionats i premsa del moment, però que ho hem sabut en mostrar-nos –ho, el treball del professor Soares, que ha portat el tema a la seua tesi doctoral.
Però no acaba ací el nostre orgullós recompte de novetats, ja que en el citat centre educatiu de la capital de la Plana, l’obra de Francesc Benetó ja figura al programa d’estudis de l’instrument de violí, i no sols per tenir un mètode fet per ell, sinó perquè també la seua obra està essent utilitzada, per la quantitat de recursos emprats, la dificultat d’interpretació, exercici proposat per un virtuós, compositor, que no està essent a parer meu degudament considerat, ni reconegut convenientment el seu recuperador.
Benetó cada cop que venia a Valencià, passava pel seu poble, igualment ho hagués pogut fer ara, però si, es confon el reconeixement històric, cultural i musical d’aquest concret cas amb una petició personal i interessada, no anem bé, com tampoc emetre la negativa amb tot el llenguatge corporal, indissimulat i prepotent.
No rebre resposta, una resposta és, contestar amb preguntes, una pregunta, és més del mateix, serem jutjats per les obres que fem, i si de cas impedim fer-ne d’altres, als altres, sense motiu aparent, raó és posar distància entre nosaltres i ells, però sentir-se immune, fent el que altres ja han fet, obtindràs el mateix producte, és a dir, no res.
No és fàcil recuperar la vida i obra de qui ben merescut ho té, ja que és tasca dels pobles que actuen correctament, estaré sempre amb qui positivament construïsca, eleve, assenyale i millore el que per a tots és beneficiós, i la figura del músic que en presentar-se al conservatori de Valencià per fer una actuació amb ‘espardenyots‘, portant l’instrument amb una bossa de punt de ganxo, provocant risses indissimulades, que callaren en sentir-lo actuar, és un al·licient. Mai més es rigueren d’ell, ho farien ara sabent el que sabem?
Estigueu atents, en uns dies publicarem un vídeo amb la conferència completa.
