La retirada de fauna piscícola per falta d’aigua en embassaments demostra el fracàs de la planificació hidrològica i la gestió del medi
CN | Xúquer Viu
El passat dilluns ens va informar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en la reunió telemàtica, que els nivells d’oxigen dissolt en diversos embassaments es troben minvant a conseqüència de la reducció de cabals emmagatzemats, les elevades temperatures i el deteriorament de l’estat químic de les aigües. La situació és particularment greu en els embassaments de Beniarrés (Serpis) i d’Ulldecona (Sènia), els quals es troben al 16% i 1% de la seua capacitat, respectivament, i presenten un elevat risc de mortaldat de peixos per manca d’oxigen i aigua. Posteriorment s’han afegit els embassaments de Bellús, que es troba al 23% i Maria Cristina al 3%. El procés de putrefacció associat podria afectar la qualitat de fonts d’abastiment a població.
Davant aquesta circumstància, la Confederació ha plantejat la (des)pesca dels peixos: 90 tones en el cas de Beniarrés, 43 tones en Bellús, 25 tones en Ulldecona i 2’6 tones a Maria Cristina, (dels quals el 95% és fauna exòtica). Segons asseguren els encarregats de l’operació, es procediria d’una manera “selectiva” a retirar els peixos invasors i a retornar als embassaments la fauna autòctona que, segons afirmen, podria sobreviure amb la poca aigua i oxigen disponibles. La Conselleria de Medi Ambient ha donat autorització per portar a terme aquesta mesura.
Des del nostre punt de vista, la situació a la qual s’ha arribat en aquests dos embassaments posa de manifest el rotund fracàs de la planificació hidrològica i de la gestió del medi natural portades a terme fins ara.
A l’hora d’avaluar l’estat ecològic dels embassaments, la planificació hidrològica no ha tingut ni té en compte si hi ha peixos o no, i menys encara si són espècies exòtiques o autòctones. Així, per exemple, el Pla de Conca aprovat en 2023 estableix que l’embassament d’Ulldecona té un potencial ecològic bo o molt bo (!!!), quan en realitat el 95% de la fauna piscícola és invasora, un clar indicador d’una mala situació ecològica. La ceguera a l’hora d’analitzar la salut dels nostres ecosistemes porta a que cap dels plans hidrològics aprovats fins ara (1998, 2014, 2016 i 2023) hagen incorporat mesures per revertir el greu problema de proliferació de fauna exòtica invasora en els embassaments (i, pràcticament, en cap dels rius) de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, que any rere any no fa més que empitjorar.
La invisibilitat dels peixos com a elements de qualitat ecològica a preservar també s’ha manifestat en el maneig insostenible dels volums d’aigua dels embassaments i la seua contaminació amb nutrients -tant en situacions de normalitat com en situacions de sequera-. Els embassaments s’han gestionat com si no hi haguera peixos, fins que la tossuda realitat de la manca de precipitacions i la reconcentració de contaminants ens ha posat front les conseqüències previsibles d’una mortaldat massiva de peixos i una potencial contaminació per putrefacció absolutament inassolibles. És aleshores quan, tard i malament, es plantegen mesures urgents com les proposades en aquests dos embassaments.
Crida l’atenció la manca d’acció per part de la Generalitat Valenciana en relació amb la salut dels ecosistemes aquàtics, especialment en el cas dels embassaments de Bellús i Ulldecona que són espais protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000 (lloc d’interès comunitari i zona d’especial protecció per a les aus), per al qual fa més d’una dècada hauria d’haver definit els objectius de conservació de biodiversitat i el corresponent pla de gestió, que, entre altres coses, ha de determinar les mesures per revertir la proliferació d’espècies invasores i garantir els requeriments hídrics per a la seua conservació. També és significativa la ineficàcia de les mesures posades en marxa per la Generalitat Valenciana per reduir la contaminació per nitrats d’origen agrari en embassaments com el de Beniarrés.
Per tot això, considerem que la situació actual és una mostra més de la gestió insostenible derivada de la sobreexplotació de les conques hidrogràfiques del nostre territori, que no s’ha volgut corregir al llarg dels darrers 25 anys, i és imprescindible corregir, com hem reivindicat repetidament en tots els processos de planificació amb escàs èxit fins ara.
Davant la situació d’urgència actual, exigim a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori que actuen amb la màxima celeritat, coordinació i eficàcia per evitar el deteriorament encara major dels ecosistemes aquàtics dels embassaments de Beniarrés i Ulldecona; transparència respecte a l’aplicació i resultats de les mesures proposades; i, que previnguen la necessitat d’aplicar mesures comparables en altres embassaments en risc.
Així mateix, cal que tant l’administració central com l’administració autonòmica es prenguen seriosament la seua obligació conjunta i compartida de protecció i restauració de la salut dels ecosistemes aquàtics, i es posen a treballar des de ja en projectes integrals i a llarg termini per a revertir la proliferació d’espècies invasores i recuperar la qualitat ecològica de les masses d’aigua; així com incorporar les necessitats de la vida piscícola en la planificació i gestió hidrològica.
