CN | Fa 5 anys
Gràcies a tots vosaltres, creixem diàriament en continguts i rebem el vostre suport amb molta energia, implicant-nos a continuar endavant. La secció que recupera les notícies més rellevants de «Fa Cinc Anys» ha tingut una acollida tan positiva que continuàrem recuperant continguts!!!
Els nostres veïns de Mauthausen, per Antonio Bataller Teruel
Els nostres veïns de Mauthausen
El BOE publica la relació provisional d’espanyols que van morir als camps de concentració de Mauthausen y Gusen. 4427 persones estaven al registre, i seran afegides 695, el fatídic destí de les quals va ser silenciat per la dictadura per evitar possibles reclamacions a Alemanya als anys 50.
El ‘cunyadíssim’ de Franco, Serrano-Súñer, aleshores ministre de la Governació, va deportar quasi 10.000 persones als camps de concentració perquè els nazis li feren el treball brut al feixisme. A més, els va desposseir de la ciutadania espanyola; a Alemanya eren, per tant, apàtrides.
La gelada estadística, que intenta quantificar de forma desapassionada els damnificats, ara intenta, tanmateix, recuperar els noms de les víctimes: cadascuna de les persones que van patir la brutícia dels sàtrapes de llavors, amb nom i cognoms, per reivindicar la seua memòria, la seua identitat, la seua dignitat individual.
Totes aquestes persones —algunes d’elles veïnes de Castelló— van ser sotmeses a tota mena de calamitats i vexacions per part del règim de Hitler. Els mitjans de la sinistra ‘Solución Final’, ideada per Adolf Eichmann, van fer la resta, assassinant els esclaus que no podien seguir l’inhumà ritme de treball imposat pels oficials nazis. La realitat inhumana dels camps d’extermini era ben coneguda per Serrano-Súñer i la direcció del règim franquista, que solament veien enemics i amenaces per tot arreu; sense obviar, és clar, l’etern sentiment de venjança amb tot element subversiu que poguera qüestionar la lectura oficial del relat dels vencedors de la guerra.
Per fi s’aborda un digne intent de fer justícia amb les víctimes espanyoles del nazisme, les nostres víctimes, que van ser relegades durant dècades a un ignominiós oblit històric —deliberat o no—, i ara tindran, finalment, el necessari reconeixement, almenys, jurídic.
Senzillament, per la recuperació de la dignitat històrica d’uns fets terribles, per la dignitat de cadascuna d’aquestes persones, veïns dels nostres barris que no van tindre la nostra sort de viure com ciutadans i ciutadanes lliures, i perquè ninguna persona torne a viure mai més les conseqüències de l’esclavitud.
Piqueu ací per a poder veure la relació dels finats als camps de concentració.
