Profeta en casa
CN | Xavier Martí
L’evangeli de hui porta esta famosa sentència: «Un profeta només és tingut en poc en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa». La Vulgata diu: “Non est propheta sine honore”, és a dir, que solem privar “de l’honor merescut” a aquell que és de casa, de la família o del poble. No diré que passe sempre, però sol passar: un pare que no lloa mai un fill, una família que desdenya els mèrits d’un parent, un poble que no dedica un carrer a un ciutadà destacat… En canvi, fora de casa i del poble són honorats.
A Castelló s’ha donat el cas de persones forasteres que han fet molt de bé per este poble. Exemples: el mestre Fayos, que era de Xàtiva; el doctor Picornell, que era de Sollana; Severino Torres, de Llombai; Pepe Sanz, d’Antella… Potser no foren profetes en el seu poble de naixença.
Jesús no solament fou menystingut pels de Natzaret, el poble on es va criar, sinó pel poble jueu, especialment pels grups religiosos i polítics dominants. La gent se sorprén del que diu i el que fa, però els prejudicis poden més: “Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria”. [Continuar llegint]
