Els Sants de la Pedra, patrons de Castelló (II)
CN | Xavier Martí
Hui l’Església universal fa memòria de sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. Ja sabeu que el papa Francesc era jesuïta: el primer papa jesuïta. Però hui continuaré contant-vos coses dels nostres patrons Abdó i Senent.
Abdó i Senent eren dos prínceps originaris de Pèrsia martiritzats a Roma entre 249 i 253 i soterrats al cementeri de Poncià. Una altra hipòtesi suggerix que es tractava d’obrers orientals de les factories romanes. A mitjan segle X al monestir benedictí d’Arles de Tec es feren arribar els seus cossos a fi de protegir la població de les males collites. Des d’ací s’estengué la devoció a tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Des del segle XV són venerats a la diòcesi de València i a partir del segle següent s’expandix la devoció. L’any 1548 s’edità a València La vida, martyri y translació dels gloriosos martyrs e reals prínceps sant Abdon y Senen, obra del venerable Joan Baptista Anyés. També són patrons d’Aldaia, Benigànim, Carpesa, Sagunt, Sueca i Torrent. Els llauradors s’hi aclamen com a protectors de les collites. El nom de “sants de la pedra” els ve perquè en temps de sega i collita els camperols s’aclamaven a ells a fi que els deslliurara del mal oratge i de les pedregades.
Ja vaig dir ahir que els nostres patrons estan presents dins i fora de l’església de Castelló. I també per l’aire, sí. Perquè “Abdón y Senent“ és el nom d’una campana de les hores de 395 kg fosa l’any 1777 i restaurada en 2008; es troba a la terrassa del campanar; per les decoracions podria atribuir-se al campaner Josep Lleonart. Però n’hi ha una altra a la sala de campanes que va ser batejada com “San Abdón y San Senent“; esta pesa 244 kg i fou refosa per la foneria Roses d’Atzeneta d’Albaida en 1955 i restaurada en 2008.
D’altra banda, l’evangeli de hui narra les brevíssimes paràboles del tresor i de la perla. Ací es parla de vendre i de comprar; millor dit: de vendre per a comprar. Què estem disposats a vendre? Per a comprar què? Si la calor ens ho permet, ho meditarem.
