Cadires o bancs?
CN | Xavier Martí
Durant el mes de juliol de 1965 es van posar uns bancs nous de fusta a l’església parroquial de Castelló. Arran de la pandèmia de la covid, estos bancs foren substituïts per cadires de plàstic. Són unes bones cadires, i molt dignes. Les cadires soltes presenten avantatges: es poden distribuir a conveniència d’acord amb les circumstàncies concretes perquè són fàcils de posar i de llevar. Amb tot, enyorem els bancs, que ara estan retirats en un magatzem parroquial. Eren sòlids i també presentaven una funcionalitat afegida: tenien reclinatori, cosa que permetia que fins i tot els més majors poguérem agenollar-nos si volíem.
Algú m’ha dit que algú ha dit que no pensa assistir a missa a l’església de Castelló fins que no tornen a posar els bancs.
Açò em fa pensar en l’evangeli de hui, en què novament Jesús denuncia la rigidesa dels fariseus, i diu: “ací teniu alguna cosa més gran que el temple”. I, si se’m permet la transposició, al nostre temple local hi ha alguna cosa més important que les cadires o els bancs.
No obstant això, m’agradaria que algun dia pogueren recuperar-se els bancs. [Continuar llegint]
