Santa Clara d’Assís
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria de santa Clara (1193-1253), la companya de vocació de sant Francesc d’Assís. Ell va fundar l’orde dels franciscans i ella l’orde de les clarisses; però tenien el mateix carisma: viure la pobresa. En terres valencianes hi hagué uns quants monestirs de clarisses. El més pròxim a Castelló era el de Santa Clara de Xàtiva. Un altre molt important és el de Gandia, on solien professar les dones del llinatge Borja [Les Clarisses i Gandia]. A València hi havia el monestir de la Trinitat, d’on fou abadessa la gran escriptora sor Isabel de Villena. Heu de saber que una filla de Castelló (el nostre, el de la Ribera) també ho fou. Sílvia Ribes Pons fou elegida abadessa en 1968 i exercí el càrrec durant nou anys.
Em diuen que des de fa un temps els pares trien per als fills noms breus i que preferixen els que tenen la vocal a. Clara és un nom que complix estos requisits. També són més estimades les consonants líquides (l, m, n, r). ‘Clara’ té la ele i la erre. És, per tant, un nom eufònic. I, a més, el seu significat és obvi i té ressonàncies positives: llum, transparència, senzillesa, simplicitat. A pesar d’això a Castelló només hi ha 15 persones que es diuen ‘Clara’, dos ‘Clara Isabel’, una ‘Clara Elisa’ i una ‘Clara Eugènia” [2006].
D’altra banda, l’11 d’agost de 1903 va morir a Castelló el meu rebesavi Salvador Martí Soler, quan tenia 85 anys. No era sant però sí molt devot, i calcule que la seua descendència fins a l’actualitat deu ser d’unes quatre-centes persones, la majoria naturals i veïnes d’esta vila. Però també hi ha descendents seus a Alemanya i al Brasil. Va tindre, si més no, deu fills i trenta-cinc nets. Preguem per ell.
L’evangeli de hui és un altre fragment del discurs del Pa de Vida. El símbol del pa és molt important en el cristianisme. És l’Eucaristia per antonomàsia. Que trobem en l’Eucaristia la força per a continuar el camí. [Continuar llegint]
