Festa de Sant Llorenç
CN | Xavier Martí
Hui és la festa de Sant Llorenç, diaca i màrtir. És un sant molt popular en terres valencianes. És patró d’Alberic, Bèlgida, Benillup, Benimantell, Benirredrà, Bussot, Càlig, Castell de Cabres, Llaurí i Parcent. També té diverses esglésies i ermites dedicades.
A Castelló tenim tres ‘Lorenzo’ i un ‘Llorenç’. Del nom ‘Llorenç’ ha sorgit un cognom que presenta algunes variacions: Llorenç, Llorens, Llorent, Llorente; també Llorencí i Llorencic, derivats diminutius de Llorenç; en altres llengües ibèriques es registren les formes Lorente, Lorén, Lorenz, Laurenz, Laurencena, Lorences, Lourenzo, Lorenzo, etc. A Castelló apareixen com a primers cognoms ‘Llorens’ (21), ‘Llorente’ (2) i ‘Lorente’ (29). I com a cognoms segons: ‘Llorens’ (14), ‘Lorente’ (28) i ‘Lorenzo’ (1). [Dades de 2006].
D’altra banda, l’evangeli de hui, de sant Joan, és molt adequat per a les festes i memòries dels màrtirs: “si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol; però si mor, dona molt de fruit”. Com que sembla que açò de la mort és inevitable, haurem de pensar a donar-li un sentit. I potser la donació, la generositat ens ajudarà a descobrir-lo. Diu la primera lectura: “el sembrador mesquí té una collita mesquina, i el generós, la té generosa”.
Nota aclaratòria: no cal que tots sigam màrtirs; i fer-se el màrtir no és ser màrtir. [Continuar llegint]
