Els Sants de la Pedra, patrons de Castelló (III)
CN | Xavier Martí
Hui és festa a Xàtiva: celebren el màrtir Sant Feliu. Si voleu saber com este sant mort a Girona en el segle IV esdevingué patró de Xàtiva, llegiu esta columna de Bausset. I, si voleu saber com se celebra ara, llegiu este article de Josep Lluís Cebrián. Per cert, no aneu hui a Xàtiva, perquè està tot tancat. Avís: el dia 5 també és festa a Xàtiva.
Però vullc continuar amb la presència dels Sants de la Pedra a Castelló. Fora de l’església Abdó i Senent es fan presents en la toponímia urbana. Sabeu que hi ha un carrer que es diu ‘Sants de la Pedra’, paral·lel al carrer Major. Va des del Mercat fins a l’entrada del carrer de Joanot Martorell (antic camí de la Pobla). Crec que esta via pública va començar a formar-se en el segle XVIII, ja que en 1750 és “bulgarmente llamado de las casas noves”. Es referix al tram que es troba darrere de l’hort de l’església. També s’anomenava este tros, carrer del Cementeri, perquè en la part de darrere de l’església es va bastir i beneir en 1789 un cementeri, l’actual claustre parroquial). Durant la Segona República, li van posar el nom de Lerroux entre 1932 i 1936 i, després, Periodista Sirval, entre 1936 i 1939. Les autoritats franquistes li van posar el nom de José Antonio, fundador de Falange Española. Això va ser fins a l’any 1979, quan fou dedicat al castellonenc Eduardo Llagària. Per fi, l’any següent va recuperar el nom tradicional i popular: els Sants de la Pedra.
En este carrer trobem coses molt interessants. La cruïlla del carrer de Franco amb el carrer dels Sants forma els Quatre Cantons. En un dels cantons trobem la bellíssima casa de Milagrito Martorell. Hi ha edificis pintorescos com el forn d’Arturo, la casa del Tu-tú, la casa d’Hortènsia Verde (on vivia la meua iaia), la casa de Pepica Palop, la casa de les Leandres, la casa de la Sinyo Ramona, el Mercat, etc. Enfront del Mercat estava la botiga de Sebastià o de la sinyo Adela, i la botiga de Fuster. En este carrer està el museu de Vicente Climent i entre el núm. 7 i el 9 hi ha un plafó ceràmic, del qual escriuré demà. Per últim, cal dir que l’escriptor Eduard Soler i Estruch va nàixer en una casa d’este carrer.
D’altra banda, l’evangeli de hui narra la paràbola de la xàrcia. Als de Castelló, que no som de la mar, ens costarà entendre-la potser. [Continuar llegint]
