- INFORMACIÓ -

 

Aquest és el títol del llibre del papa Francesc, després de l’èxit de la seva anterior obra, “Et desitjo la felicitat”, el llibre més popular del papa, amb tretze edicions venudes només a Itàlia.

PUBLICITAT

En aquest nou llibre, “Et vull feliç”, el papa dibuixa un camí concret per mitjà de quinze passos, per així aconseguir la veritable alegria.

El papa ens crida a una veritable alegria

En el primer d’aquests quinze passos, el papa ens convida “a llegir en el nostre interior”, com Sant Agustí ens aconsella: “Vés al teu interior”, perquè “a l’home interior habita la veritat”. El papa ens exhorta a llegir la nostra vida “amb serenor”, per tornar “a entrar en un mateix”.

En el segon dels passos, el papa ens demana que recordem “que som únics” i per això ens convida a no deixar-nos “estanderitzar”, ja que “no som una producció en sèrie” sinó que “som únics, lliures” i per això “estem cridats a viure una història d’amor”.

Figures del pessebre

En el tercer pas, el papa ens demana que “deixem emergir la nostra bellesa, no la que està d’acord amb les modes, sinó la real”, aquella bellesa que “no s’esvaneix, perquè és un reflex de la bellesa divina”.

El quart pas, molt important en el nostre món i en el nostre temps, és “aprendre a riure’s d’un mateix”, una actitud que sempre ens fa bé.

Figures del Betlem.

El cinquè pas és no aïllar-nos del món, “tancant-nos a la nostra habitació (com un Peter Pan que no vol créixer)”. Per això el papa ens demana que siguem oberts i valents davant les dificultats del nostre món.

El sisè pas és “aprendre a perdonar”, perquè tots necessitem misericòrdia i perdó. I és que hauríem de recordar que “Déu ens perdona primer”.

Bon Nadal

El setè pas és “aprendre a llegir la tristesa”, ja que és una imprescindible crida d’atenció, que ens convida a explorar paisatges més rics i fèrtils que la fugacitat i l’evasió.

El huitè pas és “tindre somnis”, per no conformar-nos amb el que ens correspon. I és que “el Senyor no vol que enxiquim els horitzons”.

El novè pas és “no escoltar els qui vénen il·lusions”, perquè una cosa és somiar i una altra, fer-se il·lusions.

Betlem Jesús Grimaltos

El desè pas que en proposa el papa és “ser revolucionari”, per això Francesc ens crida a anar “contracorrent. El papa ens adverteix que “en la cultura del provisional, molts prediquen que l’important és “fruir” del moment” i també que “no val la pena comprometre’s”. Per això el papa ens demana que ens revelem “contra eixa cultura” i contra el conformisme i el passotisme. En aquest mateix sentit, el diumenge 20 de novembre, el papa, encoratjava els joves a ser “transgressors” per així “canviar el món”.

A l’onzè pas, el papa ens crida a “assumir riscos”, perquè “fins i tot si fracassem, no hem de mirar la vida des d’un balcó”. El papa ens demana que “no confonguem la felicitat, amb un sofà” i per això ens exhorta a “no sobreviure amb l’ànima anestesiada” i a “desterrar les pors que ens paralitzen”.

Betlem Jesús Grimaltos

El dotzè pas és “alçar-nos quan caiem”. El papa ens diu que “és lleig caminar sols” i per això ens convida a “caminar en comunitat”, perquè si “caiem, tornar-nos a alçar”.

El tretzè pas és “viure la gratuïtat”, ja que si hem rebut la vida com un regal i per tant, “no hem pagat res per ella, tots podem donar sense esperar res a canvi”.

El catorzè pas és “alçar la mirada de terra”, esforçant-nos a tindre “ulls brillants, fins i tot en la foscor”. Per això el papa ens crida a no deixar “de buscar la llum enmig de la foscor que sovint portem al cor” i també a “alçar la nostra mirada cap amunt”.

El Betlem en la tradició nadalenca

Finalment, en el quinzè pas, el papa ens recorda que “estem destinats al millor”, ja que Déu, precisament, perquè ens estima, vol el millor per a nosaltres i que “siguem feliços”.

Tots hauríem de recordar, com ens diu el papa, que “l’alegria que Jesús deixa al nostre cor és una alegria plena i desinteressada, no una alegria aigualida”, ja que és “una alegria que ens renova” i que ens obre a la fraternitat i a la solidaritat. I aquesta alegria la vivim i la compartim d’una manera especial en el Nadal que ja s’apropa, quan preparem, amb goig, les figures del pessebre, i la molsa i l’estrella, les muntanyes de suro, la farina que fa de neu, el cel fosc i estrellat i el riu de paper de plata. Tot això ens hauria de recordar, com ens diu l’arquebisbe Joan Enric Vives, d’Urgell, que “el pessebre és com un Evangeli viu, que convida a posar-se espiritualment en camí”. I és que, com diu també l’arquebisbe Joan Enric, “davant el pessebre acollim la pau de Jesús, meditant amb les figures i tot el que representen, i comprometem-nos a ser constructors de pau”.

Betlem Jesús Grimaltos

Sant Nadal i una alegria ben plena a tothom. I que la felicitat que ens ve de l’Infant del pessebre, ompli el cor dels periodistes i dels lectors de Catalunya Religió.

Josep Miquel Bausset

- PUBLICITAT -