Això va afirmar el conseller de cultura de la Generalitat del País Valencià, Vicent Marzà, al programa “El Matí de Catalunya Ràdio” el 20 de gener passat. El conseller Marzà deia que les dificultats per arribar a la reciprocitat, són degudes a que aquest afer no és competència de les conselleries de Cultura del País Valencià, de Catalunya i de les Illes. Amb tot, cal recordar que Compromís recolzà els pressupostos del govern del Sr. Sánchez i que també ha recolzat, recentment, la reforma laboral presentada pel govern del Sr. Pedro Sánchez. I a canvi de què? ¿Compromís no ha pogut exigir al govern del Sr. Sánchez aquesta reciprocitat, per tal que els valencians puguem vore TV3? O és que li és igual?
Cal recordar el PP va clausurar, despòticament, els repetidors de TV3 al País Valencià i va obligar Acció Cultural del País Valencià a tancar Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Així, el PP atacava impunement la llibertat d’expressió, sense que els bisbes valencians protestaren per aquesta decisió del tot indecent. Ja m’imagine les manifestacions de protesta dels bisbes valencians i espanyols, si el govern haguera tancat la Cope.
Certament que aquella actitud de censura per part del PP no era nova, ja que des del gener de 2007 la Generalitat (també en mans del PP) va aconseguir tancar els repetidors de TV3 de la Carrasqueta (l’Alacantí), La Llosa de Ranes (la Costera), Alginet (la Ribera) i Morella (Els Ports), privant a milers de valencians de poder vore una televisió que parla com nosaltres.
No he entès mai aquells que, en un món globalitzat, pretenen posar barreres a les ones de ràdio o de televisió, a no ser que el motiu d’eixa censura siga la por a la llibertat. ¿Com és possible que una societat (i un govern com el del PP) que deia que defensava la llibertat com a base de la convivència i del progrés, negara la lliure difusió de les ones de ràdio o de televisió? ¿Com s’entén que en ple segle XXI, alguns intenten alçar barreres per interferir una televisió i una ràdio que parla la nostra llengua i que ofereix una programació atractiva, interessant i sense manipulació?
És per poder continuar veient TV3, amb els repetidors impulsats per ACPV, que milers de ciutadans ens vam mobilitzat per fer possible una Iniciativa Legislativa Popular (amb 670.000 signatures recollides) perquè s’aplicara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest text estableix que els governs signants, han de garantir (sense cap entrebanc jurídic), la recepció de ràdios i de televisions que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguen administracions diferents. Cal dir que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries va ser signada el 1992 pel Govern de Felipe González i ratificada pel Congrés de Diputats l’any 2000, amb José Mª Aznar de president del Govern i diputat al Congrés.
¿Per què en ple segle XXI no s’afavoreix una televisió i una ràdio sense fronteres? ¿O és que es pot frenar la lliure difusió de la nostra llengua? Com molt bé deia l’alcalde de Morella el 2010, l’actitud de la Generalitat (aleshores en mans del PP), “no s’ajusta a la manera moderna d’entendre la comunicació, perquè en un món global, la cosa raonable és que cada ciutadà tinga la llibertat d’elegir els continguts que vol consumir”. Però curiosament, l’alcalde de Morella és l’actual President del País Valencià, que no pressiona (com ho hauria de fer) el PSOE (tan amics que diuen que són), perquè els valencians puguem vore TV3. I per això el PSpv diu “amén” a allò que ve de Madrid.
Ningú no està obligat a vore TV3 ni a escoltar Catalunya Ràdio. Però clausurant, despòticament els repetidors, el PP va impedir (i ara ho fa el PSOE), que els qui volem vore TV3 i escoltar Catalunya Ràdio ho puguem fer. És qüestió de legalitats o de por a la llibertat? Per als cristians, com va recordar el papa emèrit, Benet XVI, la llibertat i la veritat han d’anar juntes, perquè si se separen, apareix el risc de la prevaricació. I com va dir també l’escriptor Joan Francesc Mira pel que fa al repetidors que es van clausurar, “el que és greu és la destrucció d’una possibilitat real existent, assumida i aprofitada per moltíssima gent”.
En un temps, on des de qualsevol part del món podem sintonitzar la CNN o Al Jazeera, és ridícul censurar les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio.
En un Estat normal, el ministre d’Indústria, en compte de tancar ràdios i televisions, afavoriria la llibertat d’expressió. I és que la censura mai no és un factor de convivència i de llibertat. Perquè qualsevol retallada de l’oferta informativa, és un empobriment de la cultura i un pas arrere en els drets dels ciutadans. I és per això, precisament, que el govern de l’estat va prohibir les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio. I desgraciadament, ara, també el govern de l’estat, en mans del PSOE i amb la passivitat del govern del Botànic, continua impedint que veiem TV3.
De la mateixa manera que el PP retallava drets sanitaris i educatius, també retallava la llengua i la llibertat d’expressió. I és que el PP sempre va tindre por a la llibertat. El que no m’esperava és que el PSOE, amb el Sr. Puig, després de més de sis anys de govern del Botànic (o del bonsai?) no exigiria la immediata recepció de TV3 al País Valencià.
Desitjaria que tant el Consell Valencià de Cultura com també l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, denunciaren públicament la censura del govern de l’estat (el d’abans i el d’ara) i la connivència o la passivitat del govern valencià. I també em sorprèn que Compromís estiga amb una constant actitud reverencial davant el govern del Sr. Pedro Sánchez.
El que no m’estranya gens és l’actitud i el silenci dels bisbes valencians, quan s’està retallant la llibertat d’expressió. Com he dit al principi, no m’imagine el mateix silenci dels bisbes, si el govern haguera clausurat les emissions de la Cope. Els bisbes serien els primers a encapçalar manifestacions i a denunciar la censura del govern del Sr. Sánchez.
El que no entenen ni els bisbes ni el govern valencià, és que la clausura dels repetidors de TV3 no és simplement la censura i la prohibició a vore TV3, sinó que és una retallada i una censura a la llibertat d’expressió.