Erasmus+: «una Formación Profesional sin límites pero con grandes limitaciones»

Passant prop d’ací…,

Em permetreu fer pública una història que m’ha passat esta última setmana, perquè és de justícia donar a conèixer la escasa sensibilitat d’alguns organismes internacionals que sota la bandera de la inclusió, es permeten actuar sense preveure les conseqüències per a les persones amb diversitat funcional.

El cas és que el SEPIE (Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació) farà un congrés a Bilbao els dies 4, 5 i 6 de juliol sota el títol “Erasmus+: una Formación Profesional sin límites”, eixe congrés, té com a eix central la inclusió de persones amb diversitat. Un bon dia rep una trucada del SEPIE amb una proposta molt concreta i interessant, ens demanen una mostra del nostre projecte de teatre negre, un projecte d’inclussió i teatre que fa anys que duguem a terme i que s’anomena “Thinking black and betting on equality” (Pensant en negre i apostant per la igualtat) per a presentar en el congrès amb alumnat del cicle de FP d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, júntament amb persones amb diversitat funcional de l’associació SENAD de l’Alcudia, amb la qual el nostre institut treballa habitualment.

Després de moltes trucades i correus acordant detalls i condicions ens posem a treballar i el SEPIE al programa del congrès inclou un espai anomenat “Performance teatro del proyecto Erasmus+ KA2 (centrado en el teatro negro para fomentar la inclusión): “Thinking black and betting on equality”.Alumnado y profesorado del IES Eduardo Primo Marqués, Carlet (Valencia)”.

Es podeu imaginar l’eufòria de totes les persones amb diversitat funcional que participaven en el projecte, així com de les seues famílies i persones cuidadores, es confirma l’estada a Bilbao amb tot el que suposa traslladar persones amb diversitat funcional d’una punta a l’altra d’Espanya, i ara aprofite per a dir que no es podeu imaginar cóm de difícil és viatjar quan tens diversitat funcional, parle d’avions adaptats, sabieu que les cadires elèctriques amb bateria de liti no poden carregar-se en els avions?, sabieu cóm és de complicat trobar hotels adaptats i la complexitat de poder organitzar a les persones amb diversitat i curadores per a dormir?….. Mentre organitzem a correcuita totes aquestes questions comencem els primers assaigs, pagant nosaltres les despeses del suposat espectacle que anavem a mostrar a totes les persones que venien de tot arreu al congrés.

L’oportunitat de donar visibilitat a este col.lectiu per a nosaltres és més que important, és necessària, tot i que les famílies de les persones amb diversitat tenien una barretja d’iil.lusió i incertesa, que anava disipant-se mentre s’apropava la data.

De sobte paren els correus i les trucades, l’agència em demana confirmació per a fer les reserves, ho trasllade al SEPIE i el silenci per resposta.

Un bon dia rep una trucada que em diu que “és muy difícil”, cosa que em fa pensar que “difícil” pot ser una cosa que jo propose i m’han de concedir o denegar, però una cosa que em proposa el mateix SEPIE i que ja està confirmada i posada en el programa….. Finalment rep la trucada esperada que deia que no podem anar al congrès, pel que es veu no comptaven amb pressupost per a pagar l’activitat, per si alguna persona de les que llig esta carta ho desconeix, vos informe de que la inclusió és cara, molt cara, per això algunes persones lluitem cada dia per una societat més igualitària amb drets.

Les cares de totes les persones implicades ho deien tot, ningú entenia cóm una activitat confirmada es paralitzava de sobte. Cal dir que algunes persones treballadores del SEPIE varen expressar el seu disgust i vergonya per cóm s’havia gestionat esta activitat. Així ho vaig traslladar a totes i cadascuna de les persones que estaven treballant en l’activitat, alumnes, persones amb diversitat, famílies, persones cuidadores, professores….. Vaig demanar una carta de disculpa al SEPIE per a poder justificar que el motiu era totalment aliè a nosaltres, però això és un altra cosa, per escrit no, em diuen que han traslladat la meua petició a la Direcció del SEPIE, que ens ha donat el silenci per resposta, pel que es veu les persones amb diversitat i les seues famílies no mereixen una disculpa, ja no l’esperem, dissortadament les persones amb diversitat funcional estàn acostumades a patir l’exclusió i a quedar-se al marge de la societat sense cap explicació, així m’ho han dit, directament, “no et preocupes, estem acostumats”.

Espere que el SEPIE tinga un bon congrès a Bilbao i debatisquen molt sobre la inclusió, nosaltres estarem atentes i prendrem bona nota, possiblement aprenem alguna cosa.

Imma Bellver Sanchis
Professora
IES Eduardo Primo, Carlet