Text i Vídeo: AMIC i Tresdeumedia
Parlem amb Esther, la jove cantant de Vinaròs que va aparéixer en el panorama musical valencià fa només 2 anys i ja està a punt de veure sorgir el seu segon treball. Un nou disc que “eixirà de cara a la tardor”, anuncia.
Amb l’èxit que estàs tenint queda clar que el teu camí està dins la indústria musical, però, sempre has tingut clar que el teu camí era la música?
La veritat és que sí que és una cosa que tota la vida m’ha nascut, vaig començar a fer música des que soc molt xicoteta i és una cosa que sempre havia tingut molt clar, però alhora que feia música també dedicava el meu temps a altres disciplines artístiques com eren la dansa o la interpretació i és una cosa que sempre ha seguit en mi, però la música és una cosa que ha vingut innat i encara que és molt difícil sempre ho he tingut molt clar
En què t’inspires per a compondre les teues cançons?
M’inspire en les coses que em passen en el dia a dia, en les coses que jo sent, la final les meues cançons són pràcticament autobiogràfiques. Agarre la inspiració de les coses que vaig vivint, que m’afecten, em preocupen…
Quins són els reptes més complicats als que t’has hagut d’enfrontar com artista?
No porte molt de temps, però diria que el repte més important és aprendre a saber gestionar el temps i a no boicotejar-me a mi mateixa que crec que és molt difícil perquè quan estàs començant al final sempre el que vols és que tot isca de la millor manera, fer les coses en una perfecció més gran, no fallar… i al final és d’humanes fallar i és una cosa una mica difícil i al que m’enfronte en el meu dia a dia.
De les teues cançons quina és la més especial per a tu? Per què?
De les que han sortit totes són molt especials, però sí que és cert que quan va sortir l’EP, ja en 2020, hi havia una cançó que jo tenia molt clar que per a mi tenia una cosa que no tenien les altres i em feia dedicar-li un temps especial i era Vies Paral·leles, de fet va ser el primer single. Una cançó a què li tinc molt de respecte i la que vaig tractar en més cura de totes i és molt especial per això.
Hi ha algú en concret amb qui t’agradaria col·laborar? I de Catalunya?
Clar hi ha molta gent, però m’agrada molt i estic molt enamorada de Ginestà, és dels meus grups preferits el dia d’avui i seria una flipada.
Ens pots avançar alguna cosa dels teus pròxims passos?
Estem treballant, no em deixen parlar massa encara, però de cara a final d’any sortirà un disc així que no tardarem molt a sentir cosetes, no obstant això, estem treballant en una cosa molt bonica, crec que venen sorpreses xules també en el disc i bo estic molt emocionada de poder dir això i de poder treballar en això. Eixirà de cara a la tardor.
Que penses dels festivals? Prepararàs la teua proposta per a estar present el pròxim any?
A veure jo crec que els festivals són una gran oportunitat sobretot quan estàs començant de tenir un huequet en un espai on hi ha artistes en renom i que al final això també t’ajuda molt a crear eixa xarxa i a què la gent et puga conéixer. Doncs a mi com a espectadora m’al·lucinen els festivals si pogués cantar en un festival com per exemple ha sigut en el Feslloc doncs seria una fantasia poder continuar estant en espais d’aquest tipus i sí que crec que la proposta que estem preparant està molt més enfocada a festivals que la teníem abans que era molt més íntima. Seguirà tenint tota eixa intimitat, però crec que ve una proposta en molta més força, molta més energia que podria encaixar i bo, qui sap…
De la indústria musical valenciana, què penses? T’ha acollit bé?
Jo crec que he tingut moltíssima sort. Crec que és molt difícil trobar la sort perquè t’ha de trobar treballant i jo crec que si he fet una cosa bé és intentar esprémer el temps i estar en totes bandes. No he sentit menyspreu en cap moment i m’he sentit super acollida tant per la gent que es dedica a la indústria més enllà del que són els artistes com pels artistes. He pogut col·laborar en gent com Tardor o La Fúmiga i és superguai que vegen una artista que està començant i li vulguen donar suport. Al final l’ambient supose que depén de les ganes en què t’ho prengues, evidentment si vols trobar mal rotllos hi haurà com en totes bandes, però crec que hem de viure les coses que ens agraden de la manera que volem viure-les, no buscant conflictes, sinó sempre des del respecte i des de l’amor pel que fem.
I parlant de la música en valencià, sempre has cantat en valencià? La teua idea era cantar en valencià? Creus que això t’obri o et tanca portes?
Jo quan vaig començar a fer lletres en 12 anys eren en valencià, després supose que pel típic que et diuen de “es que en valencià no arribaràs a cap lloc” vaig començar a fer lletres en castellà i és cert que va haver-hi una època que cantava prou més en castellà. Però al final quan se m’ha donat l’oportunitat de començar a fer el meu projecte musical evidentment no tenia cap sentit que les meues lletres foren en castellà i jo no m’estava sentit vinculada en una llengua que realment no utilitze perquè en la meua família tot el món parla valencià, he anat a escola en valencià, en les meues amigues parle sempre valencià. Aleshores quan vaig començar a fer les cançons que anaven per al disc em va sortir de manera natural fer-les en valencià i al final jo crec que t’obri portes fer les coses des del cor, si tu les fas de veres t’obrirà portes, siga en valencià, siga en castellà, siga en anglés, siga en francés, siga en l’idi.
