PUBLICITAT

 

 

Com a ambientòleg que és un, encara que poc practicant d’un temps a ara que ja passe de tot, em costa passar per alt un tema com este. Fart del maremàgnum de notícies apocalíptiques respecte al futur pròxim del planeta degut al famós Calfament Global, ara se’ns cola un nou cosí germà d’este per a acabar de filar encara més prim i fer que ja no hi haja déu que s’aclarisca…

Contamine o no?

Ens socarrem o ens congelem?

A veure… Tractaré de fer una breu aproximació sense caure en lo plomís de redactar un text científic, que a més ni ho sóc ni sé fer-lo.

Des de fa més d’una dècada els investigadors que emparen este món, el nostre de tafaneries vàries i sexe a go-gó, han anat notant un descens de la llum solar que rep la superfície del nostre planeta a raó d’un 16%, la qual cosa no és moc de polit.

Això no significa que en uns anys anem a tindre nit permanent (lo que li faltava a més d’un que va de vampir barat…) Però sí que estem tornant a rebolicar la madeixa amb la nostra industrialitzada i progressista societat de consum desmesurat. La raó d’això és, com no podia ser d’altra manera, la repalpada contaminació.

Per a la majoria dels científics tot això ha caigut per sorpresa perquè era un fet que havia passat totalment desapercebut, sobretot per als que no volien veure-ho. L’efecte d’este enfosquiment és el contrari a l’efecte hivernacle, perquè si este lo que feia era augmentar la temperatura global de la Terra en impedir que les radiacions infraroges del Sol isqueren a l’espai a manera d’hivernacle, el que provoca l’Enfosquiment Global és el refredament global de la Terra, en termes pràctics per al ciutadà del carrer.

Eixe fenomen és produït per la combustió d’energies fòssils, les eternes enemigues de la mare naturalesa. Les partícules flotants (cendra, sutja….) actuen com a “nuclis de condensació” que unixen molècules d’aigua i l’efecte que este fet provoca en els núvols és un augment en la quantitat de gotes de xicoteta grandària i de la quantitat de radiació solar que és reflectida pels núvols, impedint que certa quantitat arribe a la superfície terrestre.

Lo més greu de tot és que el seu efecte de refredament ha contrarestat el calfament global encobrint-lo, la qual cosa ens ha portat a subestimar i infravalorar l’impacte de l’efecte d’hivernacle i els vertaders abastos del calfament global en general, parlant-se fins i tot de duplicar els seus valors calculats al principi…

A l’haver menys radiació solar, hi ha menys evaporació de l’aigua i menys formació de núvols, i per tant menys precipitacions, agreujant més les zones àrides ja per si mateix afectades pel calfament global i tancant el cercle viciós. De manera que tranquil·lets en el sofà com sempre, hem posat en escac i mat a l’ecosistema del planeta.

Mentre que el calfament global provoca més pluges en les zones humides, i més sequera en les àrides, l’enfosquiment global provoca menys precipitacions per l’efecte espill, reforçant encara més les sequeres, i d’altra banda refreda, la qual cosa de moment ens ha ajudat al fet que el calfament global només ens mostre una màscara relativa i amable.

El clima s’està extremant i els seus fenòmens s’estan fent més i més virulents. Però si deixem de llançar la contaminació que li lleva transparència a l’atmosfera, alliberem la cara feroç i real del calfament global…

La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.

“Pa haber-nos matao”, com de costum.

Vicent Ventura

Publicitat