CN | Xavier Martí
Hui és el dia dels Sants de la Pedra, patrons de Castelló des de 1642, encara que són venerats ací des de molt abans. Ens consta que en 1588 ja feien festes en el seu honor. Des de temps immemorial, tal dia com hui, se’ls feia missa cantada i, en acabar, es donaven a besar les seues santes relíquies.
Abdó i Senent, autèntics patrons dels llauradors valencians, estan molt presents en el nostre poble, tant dins com fora de l’església.
D’entrada, em referiré als noms. Abdó a Abdon és un nom propi de persona, que deriva de l’hebreu עבדון, que significa servent o servidor de Javé. Nosaltres fem el diminutiu amb la forma Abdomet; per això, crec que també podria admetre’s la variant Abdom.
Senent o Senén podria estar relacionat amb el mot Zen, sobrenom de Júpiter en grec. Però també podria ser un nom d’origen persa.Tot i que els Sants de la Pedra, Abdom i Senent, són patrons de Castelló, als pares i mares castellonencs els costa posar estos noms als seus fills. L’any 1851 només hi havia quatre Abdon:
- Abdon Congost Torres, fadrí de 26 anys
- Abdon Torres, fadrí de 24 anys
- Abdon Martorell Estrada, de dos anys.
- Abdon Solves Vicent, d’un any
Va ser veí de Castelló Abdó Puig Lorente (*Carcaixent v. 1828), barber. Va heretar el nom el fill Abdó Puig Andrés (*Castelló 1863). També recordem Abdó Puig Garrido, que l’any 1943 va instal·lar un quiosc a la porta de l’Obrera, el barracó d’Abdomet. També ens consta Abdó Ribes Peris, del segle XX.
No trobem castellonencs amb el nom Senent, En canvi el nom de Senenta sí que apareix el segle XIX. Cap a l’any 1850 hi havia sis dones amb este nom:
- Senenta Ferrús, casada amb José Climent
- Senenta Grau (* v. 1809), casada amb José Poveda
- M. Senenta Martorell (* v. 1809), casada amb Luis Perales
- Senenta Chinchilla Chornet (* v. 1825)
- Senenta Romero Granero (* 1850)
- Senenta Garrido Guardiola, casada amb José Vicente Puertos Maiques
Actualment no hi ha cap Abdó, ni Senent ni Senenta.
Abdó i Senent eren dos prínceps originaris de Pèrsia martiritzats a Roma entre 249 i 253 i soterrats al cementeri de Poncià. Una altra hipòtesi suggerix que es tractava d’obrers orientals de les factories romanes. A mitjan segle X al monestir benedictí d’Arles de Tec es feren arribar els seus cossos a fi de protegir la població de les males collites. Des d’ací s’estengué la devoció a tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Des del segle XV són venerats a la diòcesi de València i a partir del segle següent s’expandix la devoció. L’any 1548 s’edità a València La vida, martyri y translació dels gloriosos martyrs e reals prínceps sant Abdon y Senen, obra del venerable Joan Baptista Anyés. També són patrons d’Aldaia, Benigànim, Carpesa, Sagunt, Sueca i Torrent. Els llauradors s’hi aclamen com a protectors de les collites. El nom de “sants de la pedra” els ve perquè en temps de sega i collita els camperols s’aclamaven a ells a fi que els deslliurara del mal oratge i de les pedregades.
Els nostres patrons estan presents dins i fora de l’església de Castelló. I també per l’aire, sí. Perquè “Abdón y Senent“ és el nom d’una campana de les hores de 395 kg fosa l’any 1777 i restaurada en 2008; es troba a la terrassa del campanar; per les decoracions podria atribuir-se al campaner Josep Lleonart. Però n’hi ha una altra a la sala de campanes que va ser batejada com “San Abdón y San Senent“; esta pesa 244 kg i fou refosa per la foneria Roses d’Atzeneta d’Albaida en 1955 i restaurada en 2008.
Fora de l’església Abdó i Senent es fan presents en la toponímia urbana. Sabeu que hi ha un carrer que es diu ‘Sants de la Pedra’, paral·lel al carrer Major. Va des del Mercat fins a l’entrada del carrer de Joanot Martorell (antic camí de la Pobla). Crec que esta via pública va començar a formar-se en el segle XVIII, ja que en 1750 és “bulgarmente llamado de las casas noves”. Es referix al tram que es troba darrere de l’hort de l’església. També s’anomenava este tros, carrer del Cementeri, perquè en la part de darrere de l’església es va bastir i beneir en 1789 un cementeri, l’actual claustre parroquial). Durant la Segona República, li van posar el nom de Lerroux entre 1932 i 1936 i, després, Periodista Sirval, entre 1936 i 1939. Les autoritats franquistes li van posar el nom de José Antonio, fundador de Falange Española. Això va ser fins a l’any 1979, quan fou dedicat al castellonenc Eduardo Llagària. Per fi, l’any següent va recuperar el nom tradicional i popular: els Sants de la Pedra.
En este carrer trobem coses molt interessants. La cruïlla del carrer de Franco amb el carrer dels Sants forma els Quatre Cantons. En un dels cantons trobem la bellíssima casa de Milagrito Martorell. Hi ha edificis pintorescos com el forn d’Arturo, la casa del Tu-tú, la casa d’Hortènsia Verde (on vivia la meua iaia), la casa de Pepica Palop, la casa de les Leandres, la casa de la Sinyo Ramona, el Mercat, etc. Enfront del Mercat estava la botiga de Sebastià o de la sinyo Adela, i la botiga de Fuster. En este carrer està el museu de Vicente Climent i entre el núm. 7 i el 9 hi ha un plafó ceràmic. Per últim, cal dir que l’escriptor Eduard Soler i Estruch va nàixer en una casa d’este carrer.
Entre les façanes de les cases núm. 7 i 9 del carrer dels Sants de la Pedra, a l’altura del primer pis, es troba un retaule ceràmic dedicat a estos sants. Podem vore els dos sants, drets, coronats, amb capes d’ermini i ceptres (perquè eren prínceps); en la mà esquerra un porta un ramell de raïm negre i l’altre un d’espigues. Dos lleons trauen el cap pels angles esquerre i dret inferiors; en la part superior, entre núvols i resplandors, hi ha dos corones de llorer entrellaçades amb palmes de martiri. Baix, sobre el marc diu:”Sn. ABDON Y SENEN Mrs“. Té un total de 12 peces de 20’5×20’5 cm més un marc de motlura ceràmica blava, més moderna. Segons Josep Lluís Cebrián és una obra del segle XIX, signada per Josep Sanchis i Cambra (1772-18??). Està catalogat com a Bé de Rellevància Local.
Fins ara vos he descrit el que hi ha dels sants Abdom i Senent fora de l’església de Castelló. Per acabar, ara vos diré com estan presents els nostres patrons dins del temple.
El testimoni més antic el trobem en una clau de volta de la nau central de l’església; s’hi poden observar unes imatges poc perfilades dels sants, cosa que indica que són prou antigues, potser del segle XV.
D’una manera ben visible, com correspon a uns patrons, els trobem en el retaule de l’altar major. Són imatges fixes i no es poden traure en processó. Les imatges anteriors, refetes l’any 1844, foren destruïdes el mes de juliol de 1936. El retaule de l’altar major és obra del tallista i escultor José María Roig, que tenia el taller a la plaça del Portal Nou de València. Per tant, este deu ser l’autor de les imatges. El retaule degué instal·lar-se en 1952, però encara calia decorar-lo. L’Aleluya de 31 de maig de 1953 deia: “Para terminar la obra ingente del Altar Mayor y quedar con garbo, faltan unas 12.000 pesetas”. El responsable de la decoració fou Juan Cabañes i va costar 35.000 pesetes. L’Aleluya de 5 de juliol de 1953 deia: “Con un sobrante de 59 pesetas, damos por terminada esta etapa de Reconstrucción Parroquial”.
Per últim, la rectoria conserva un reliquiari de mitjan segle XIX amb uns fragments d’ossos de sant Abdó i sant Senent. Estes relíquies són els que es donaven a besar el dia de la seua memòria.
