És una autèntica vergonya que els membres de “la Manada”, condemnats per “abusos” sexuals (tot i que la societat ha entès que no eren abusos sinó agressió sexual), hagen estat posats en llibertat per l’Audiència de Navarra. Amb una fiança de 6000 euros, els qui van agredir una jove durant els Sanfermins de 2016, deixaran la presó.
Evidentment aquesta mesura, del tot immoral, de llibertat provisional als membres de la “Manada”, contrasta amb la severitat amb que la Justícia tracta els presos polítics catalans, empresonats a Estremera, Soto del Real i Alcalà Meco des de fa mesos.
L’Audiència de Navarra, en deixar en llibertat aquestes persones, no deu pensar que hi ha risc de fuga, a diferència del Sr. Llarena que te a presó els líders independentistes per si fugen. I després diran que la justícia és igual per a tots. A més és una vergonya que des del 16 d’octubre que el Sr. Jordi Cuixart (i també el Sr. Jordi Sànchez) és a la presó, el seu fill, d’un any, ha fet 34000 quilòmetres per tal de poder vore son pare. No és això una immoralitat?
Ens hem escandalitzat de les mesures del president Trump de separar els xiquets del seus pares, ¿i no ens escandalitza l’actitud de la Justícia espanyola que tracta cruelment les famílies dels presos polítics, obligant un xiquet que faça 34000 quilòmetres, amb sa mare per vore son pare? Cal recordar que l’Informe d’Amnistia Internacional, en la pàgina 188, ha denunciat la vulneració de la llibertat d’expressió i de reunió, on apareix el cas de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart (twitter Txell Bonet, 16 de juny de 2018).
I és que a la Justícia espanyola hi ha una absència de cor, de sentiments i de compassió envers les persones que sofreixen.
Nou persones demòcrates, honorables i pacífiques, perseguides i castigades, estan tancades a la presó, mentre els membres de la “Manada” poden tornar a les seues cases.
Com ja és ben palès, la Justícia espanyola persegueix les llibertats dels pobles i de les persones. És per això que el Premi Nobel, Adolfo Pérez Esquivel ha encapçalat una petició internacional per la llibertat dels presos polítics (El Nacional, 20 de juny de 2018). I és que fins i tot Amnistia Internacional ha exigit la llibertat “immediata” de Jordi Cuixart i de Jordi Sánchez i també que es retiren els càrrecs que se’ls imputa (La Vanguardia, 16 de març de 2018).
Cal recordar, a més, que el dret d’autodeterminació està recollit en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, ratificat per Espanya el 27 de juliol de 1977 (twitter Aleix Sarri).
Aquesta diferència de tracte de la Justícia espanyola, que allibera unes persones que van agredir sexualment una jove, mentre manté, indecentment, en presó uns dirigents polítics i socials, és una mostra del què podem esperar de l’Estat espanyol.
Un altre cas escandalós de la mateixa Justícia, és que la jutgessa Carmen Lamela ha exonerat cinc exministres i el Sr. Florentino Pérez de la seua responsabilitat en la plataforma Castor. La Sra. Lamela ha descartat que hi haguera un delicte en la construcció del magatzem de gas davant la costa de Vinaròs, malgrat els evidents terratrèmols que es van originar en molts pobles d’aquesta zona. Per això la jutgessa ha arxivat la querella després de descartar un delicte penal en la construcció del magatzem subterrani de gas.
Com ha escrit l’escriptor Màrius Serra a propòsit del cas de la “Manada” (i que també podria servir per al cas del Castor), “El missatge de la Justícia deixant en llibertat provisional els violadors de la “Manada”, és clar: la comprensió i l’empatia és per als energúmens”. Els de la “Manada” i els capitostos que van projectar (i autoritzar) el Castor.
Cal recordar que entre els membres de la “Manada” hi ha un militar y un guàrdia civil, que per altra part cobren el 75% del seu sou.
Visca la Justícia!
