CN | Soliguer | Fotos: Joanjo Puertos
En les aigües serenes del riu Albaida, entre el pont de ferro i la vella fàbrica, viuen huit ‘patets’ i una ‘pata’ molt especial. Tots junts formen una xicoteta comunitat que gaudeix de les rialles, els jocs i els moments de tranquil·litat al seu estimat riu.
Un bon dia, els ‘patets’ van notar que el seu entorn començava a canviar. Els canyars que els proporcionaven ombra i protecció havien desaparegut, deixant-los exposats al sol ardent. Sentint-se un poc desprotegits, van començar a preocupar-se per la seua seguretat i el seu benestar.
La ‘pata’, la més sàvia del grup, va reunir-los a tots i va explicar-los que el seu riu estimat estava patint. Els nivells d’aigua estaven baixant cada dia, i el riu ja no fluïa amb la mateixa abundància que abans. Els espais que solien ser coberts per les aigües ara es trobaven secs i àrids.
Amb una barreja de tristesa i determinació, els ‘patets’ van decidir unir-se per protegir el seu riu i el seu xicotet racó del món. Van prometre trobar maneres de preservar el seu entorn natural, plantant plantes i arbres autòctons per restaurar la vegetació i millorar la qualitat de l’aigua.
Amb el seu esforç col·lectiu i el seu amor pel seu riu, els ‘patets’ van esperar amb esperança que els seus esforços donaren fruit i que el seu estimat riu Albaida tornara a ser un lloc segur i acollidor per a ells i tots els éssers vius que hi habitaven.
