És curiós assabentar-se que un dels símbols més representatiu i significant del nostre territori, és a l’hora el més desconegut pels valencians. Parlem de la rata penà, nom com es conéix al nostre poble, i que és el més extés i popular al País Valencià. L’adjectiu “penada” ve del llatí penatus,-a,-um, i vol dir que té ales.
En el llibre de Festes Majors de 2014 ja vaig parlar sobre este mamífer, l’únic representant d’este ordre que és capaç de volar, i que té les ales formades per una membrana cutània sostinguda per uns dits extraordinàriament allargats. Viu a les coves, als clevills de les cases i als penya-segats, i ix a l’hora crepuscular a caçar els insectes de què s’alimenta. En aquella ocasió em vaig centrar sobretot en els mites i supersticions que envolten esta espècie.
Si la rata penada és el símbol de la identitat valenciana, els valencians no tenim una única identitat sinó fins a 33 distintes, tantes com espècies de quiròpters existixen al País Valencià. No obstant això, i encara que els experts no es posen d’acord, la rata penada que corona la Senyera, traslladada més tard als escuts del Llevant U.E i del València CF, té tota la pinta de ser una rata penada de cua llarga –una de les més comunes al territori valencià- o, com sostenen alguns experts en heràldica, ni tan sols seria un quiròpter, malgrat la tradició, sino un dragó vingut a menys i representat amb el que els orfebres tenien més a la vista: la rata penada.
Els biòlegs distingueixen cadascuna d’estes 33 espècies diferents, i és clar, totes tenen el seu nom. Ara bé, la gent comuna no pot distinguir ni entrar en detalls tant minuciosos, i sol emprar un sol nom per a totes. Genèricament les anomenen, rata penà. A Catalunya el nom més generalitzat pren la forma masculina rat penat en alguns llocs, els menys, rat penat, i també en alguns llocs valencians. Però no sempre es així: hi ha certs llocs o comarques valencianes que, encara que coneixen el nom de rata penà, solen utilizar altres variants, totes elles molt curioses i sorprenents.
“El vespertilio o murciélago -rat-penat en catalán literario-, el mamífero volador -Vespertilio murinus L. y otras especies de vespertiliónidos-, es en todas partes considerado pájaro de mal agüero, ya que otros quirópteros son vampiros. Goza, sin embargo, del aprecio de los valencianos, puesto que es un animal heráldico, que figura en la cima de la corona del escudo de la ciudad de Valencia.
Los intelectuales valencianistas de la “Renaixença” lo tomaron como insignia, y dieron el nombre de “Lo Rat-Penat” a la “Societat d’amadors de les glòries valencianes” que fundaron en 1887 con gran éxito literario. Parece ser, no obstante, que históricamente el murciélago es sólo una deformación producida en el siglo XVI, del grifo o “drac alat” que, desde el siglo XIV, ornaba la cimera o yelmo del escudo de los Reyes de Aragón, Valencia y Mallorca, y Condes de Barcelona y Urgel. Ese “rat-penat” lo ha usado también el Consejo de Ciento de Barcelona y lo lleva aún el escudo de Palma de Mallorca”.
(Sanchis Guarner, Manuel (1956): “Los nombres del murciélago en el dominio catalán”, Revista de Filologia Española, vol. XL num 1/4, p.91).
El meu interés per la nomenclatura dels quiròpters als territoris valencians, va nàixer arran d’una conversa amb el meu amic Tono d’Ontinyent. Un dia jo li ensenyava pel mòbil una fotografia, ell es va quedar mirant-la i en un segon va exclamar: “Ui, això és un almorsígol!” (pronunciat amb “s” sonora). També he escoltat les variants: ammorsígol, amorsígol i esmorsígol. És una paraula composta que deriva del llatí mus,-ris, que significa “ratolí”, amb l’adjectiu caeculus, diminutiu de caecus,-a,-um, que significa “cec”. Per tant, amorsígol significa literalment “ratolí ceguet” o “rateta cega” . La cara se’m va quedar com un quadre, i a partir d’eixe moment vaig començar a investigar sobre el tema, preguntant allà… continuar llegint
