De bon segur el lector(a) ben informat de CN és conscient del caire derrotista, amargat, pessimista de la majoria dels missatges que pul·lulen els darrers temps al carrer, als mitjans de comunicació i —com no!— a les xarxes socials, en concret dins de l’omnipresent Facebook (per no parlar de Twitter, on dir que un burro vola és trend topic).
El món paral·lel en què han esdevingut les xarxes socials sembla una mena d’apèndix sui generis de la vida real, malauradament determinant en el pensament d’una part considerable de la ciutadania, que és més sensible a la propaganda interessada, necessàriament parcial dels grups de pressió —lobbies virtuals—.
Em sembla desconcertant la facilitat amb la qual tants paisans s’abonen a aquests missatges negatius del tipus menja merda —amb perdó— i com, de manera acrítica i sense contrastar, els fan part de la seua vida quotidiana.
Així, d’alguna manera, aquestes persones assimilen la derrota, els discursos del no, la reprovació constant davant tota proposta que intenta resoldre problemes i buscar solucions —intentar almenys, però fer alguna cosa, no estar queixant-se sistemàticament!—. I acaben sent part del problema, perquè són aquestes les persones que fiquen palos en les rodes dels avanços —des de la seua frustració?—, les que anul·len l’esperança de fomentar la iniciativa i tirar del carro; en definitiva, les que resten…
Per què assoleixen amb tanta condescendència la inèrcia negativa en les seues vides? I de pas, intenten contagiar eixa actitud resignada, acabada, en forma de critica estèril, rebentant la iniciativa aliena, sense proposar la més mínima alternativa.
Entenc que és millor, potser una simple qüestió de principis, esforçar-se a construir propostes, buscar camins no explorats quan no es troba una solució convencional; innovar, en definitiva, enfront de l’immobilisme dels discursos caducs, resignats, reaccionaris.
I tu, que has aplegat fins ací, busques solucions alternatives i ets una persona positiva? Contagies generosament el teu somriure i creus que es poden resoldre les coses, buscant camins d’entesa?
Serà cert, per tant, que atraus a la teua vida i a la dels demés allò que penses tu?
