La junta de govern del Col·legi de Metges de València, ha donat a conèixer un comunicat (Las Provincias, 20 d’octubre de 2020) en el que s’oposa “completament” a que el Govern del Botànic puga exigir l’acreditació del coneixement del castellà per a exercir com a metge al País Valencià. Segons la junta de govern dels metges valencians, “amb la falta de professionals que patim, ¿de veritat creuen que imposant el castellà garantiran la salut de la població?”. Els metges valencians han manifestat que és més important el dret a la salut que el coneixement del castellà. Els metges entenen que el coneixement del castellà puga ser un mèrit, però no volen que siga una imposició, ja que la l’obligatorietat del castellà pot impedir l’accés a llocs de treballs a aquells professionals de la sanitat que no saben castellà.
Per altra part, i en un nou atac al castellà, el Tribunal Suprem ha prohibit utilitzar la llengua de Cervantes en les comunicacions que el govern de Castella-Lleo fa amb els governs autonòmics de Múrcia, Andalusia, la Rioja, Ceuta, Melilla, Cantàbria, Extremadura, Canàries i Castella-La Manxa (Vilaweb, 20 d’octubre de 2020). El Tribunal Suprem ha desestimat l’incident de nul·litat promogut pel govern castellano-lleonès i per això aquest govern no podrà comunicar-se en castellà amb les autonomies del mateix àmbit lingüístic. Amb tot, els serveis jurídics del govern de Castellà-Lleó presentaran un recurs d’empara, una vegada el Tribunal Suprem espanyol ha refusat l’incident de nul·litat contra la resolució que prohibia que el govern de Castella-Lleó es comunicara en castellà amb les institucions autonòmiques de Castella-La Manxa, Múrcia, Cantàbria, La Rioja, Canàries, Andalusia, Extremadura, Ceuta i Melilla. Per això el govern de Castella-Lleó portarà al Tribunal Constitucional el veto a l’ús del castellà, en les comunicacions d’aquest govern amb els altres governs autonòmics que comparteixen la mateixa llengua.
Per la seua part, el PP de Castella-Lleó ha celebrat la decisió del Suprem i el diputat d’aquest partit, Jorge Bellver, ha declarat: “És una garrotada importantíssima, ja que el Tribunal Suprem diu que el castellà, el murcià, l’andalús, l’extremeny, el ceutí, el melillenc, el canari i el riojà són legalment llengües diferents en territoris diferents”.
Qualsevol persona amb dos dits de front veuria l’estupidesa i el ridícul que hauria fet el Tribunal Suprem (està investit per la gràcia de Déu?), si aquest ens judicial haguera decidit que els governs autonòmics que comparteixen el castellà, no es pogueren comunicar entre ells en la llengua de Cervantes. I també, qualsevol persona amb trellat voria com un despropòsit i una imbecil·litat, que el col·legi de metges de Burgos s’oposara a l’obligatorietat de conèixer el castellà per poder exercir com a metge a Castella-Lleó. I pel contrari, quan es tracta del valencià, llengua que compartim amb catalans, balears, andorrans i els ciutadans de la Franja d’Aragó, tot s’hi val, en l’odi que molts senten per la nostra llengua. Per això, ¿encara hi ha algú que s’estranye que molts ens sentim incòmodes amb aquest estat que persegueix la nostra llengua?
Clar que els metges valencians i el Tribunal Suprem tenen una aliada en la seua campanya contra el valencià, un “cavall de troia” dins el Botànic, ja que la consellera Gabriela Bravo va fer unes declaracions fa un any, afirmant que la salut està per damunt del valencià. També per damunt del castellà? ¿La consellera Bravo admetria a un centre de salut de Torrent, Morella o la Vila Joiosa, un metge que no sabera castellà? O béli exigiria el coneixement de la llengua de Carvantes?
Davant aquestes actituds absurdes dels metges valencians i del Suprem, el silenci de la jerarquia de l’Església valenciana és ben eloqüent i confirma la trajectòria de segles de menyspreu a la nostra llengua. Com s’haurien posat els bisbes valencians si s’haguera prohibit el requisit del castellà per als metges o si el Suprem haguera impedit que l’arquebisbat de València no poguera comunicar-se en castellà amb la Conferència Episcopal Espanyola!
